D’aquesta forma, Corts ha dictat sentència pels principals implicats, tots ells residents, en el punt de venda de cocaïna, amb epicentre a un pis de l’avinguda Tarragona, que la policia va desmantellar el març del 2024. En la coneguda com a operació ‘Llops’ es van aconseguir comissar més de 200 grams d’aquesta substància i, durant el judici, la fiscalia considerava provat que, més enllà d’això, durant un llarg temps els acusats s’havien dedicat a la venda.
I ho van fer, segons la sentència, tots quatre. I amb el mateix grau d’implicació. De fet, per a tots ells es dicta la mateixa pena, tot considerant-los culpables del delicte major de tràfic de cocaïna en gran quantitat i, en alguns dels casos, d’haver-ho fet en locals d’esbarjo. Així, s’imposa un càstig de 6 anys de presó per a cadascú d’ells, a banda de 30.000 euros de multa i 30 anys d’expulsió.
Pel que fa als altres processats, també se’ls ha considerat culpables. En aquest cas, només de possessió i consum. Per a ells també hi ha càstig: tres mesos condicionals d’arrest nocturn i mil euros de multa.
Durant el judici, que es va celebrar a inicis d’abril, els quatre principals acusats van intentar minimitzar la seva implicació i, en alguns casos, es van llançar acusacions creuades sobre la propietat de la droga i el lideratge del punt de venda instal·lat al pis de l’avinguda Tarragona. Un dels aspectes que més va destacar a la vista oral va ser la manera com, segons la investigació policial, s’emmascaraven algunes transaccions de cocaïna amb falses compres de roba o altres excuses per justificar els contactes continus entre consumidors i processats.
La fiscalia va defensar que el grup actuava de manera organitzada i continuada i que el pis funcionava pràcticament com un centre de distribució estable de cocaïna. A banda dels més de 200 grams decomissats durant l’operació, el ministeri públic va sostenir que les escoltes telefòniques, els missatges intervinguts i la vigilància policial evidenciaven una activitat de venda habitual des de feia temps.
Per contra, les defenses van carregar amb duresa contra la instrucció i van denunciar manca d’“igualtat d’armes”, qüestionant especialment la manera com es van practicar algunes diligències policials i el pes atorgat als indicis tecnològics i a les converses interceptades. Malgrat això, el Tribunal de Corts ha acabat validant la tesi principal de la fiscalia, si bé rebaixant la petició inicial de vuit anys fins als sis finalment imposats.
Comentaris