El cas es remunta al 2016, quan les autoritats italianes van investigar una família que havia obtingut molts milions d’euros amb la venda d’empreses del sector del gas natural a Espanya. Els investigadors sospitaven que part del patrimoni podia estar vinculat a activitats il·lícites i a la màfia siciliana. A finals d’any es va dictar la resolució italiana acordava el decomís de diversos béns i actius situats a Andorra, entre els quals diners i objectes de valor dipositats en una caixa forta de Crèdit Andorrà, diversos saldos i comptes bancaris, com també 35.950 euros en efectiu localitzats en un apartament d’Encamp.
Durant la vista, la defensa ha qüestionat la validesa de la resolució italiana i ha assenyalat que al sumari faltaven unes 90 pàgines de la resolució italiana, un fet que mostra que el decomís no està prou fonamentat. L’advocat també ha defensat que perquè Andorra pugui executar una confiscació acordada a l’estranger, els fets han de constituir un delicte també al Principat. En aquest cas, ha exposat que la legislació italiana contempla el delicte de transferència fraudulenta de patrimoni, una figura que no existeix com a tal al Codi penal andorrà. Per aquest motiu, considera que no es compleix un dels requisits necessaris per autoritzar el decomís. A més, la defensa ha recordat que a Andorra ja hi havia una causa judicial prèvia oberta sobre els mateixos béns, en la qual s’havien acordat mesures cautelars abans que les autoritats italianes reclamessin el comís.
La fiscalia, en canvi, considera que la resolució italiana compleix les condicions per ser reconeguda i executada a Andorra. Ha recordat que el Tribunal de Corts no ha de revisar el fons de la decisió adoptada a Itàlia ni tornar a valorar els fets investigats, sinó comprovar que es compleixen els requisits legals per fer efectiva la confiscació. Per això, ha demanat que s’autoritzi el decomís de tots els actius reclamats.









Comentaris (1)