Tot es remunta el setembre del 2020, quan l’exparella de l’afectat va ser condemnada per delictes menors de maltractament en l’àmbit domèstic -en presència d’un menor-, lesions i amenaces. La resolució incloïa sis mesos de presó condicional, una multa i, sobretot, l’obligació de fer front a una responsabilitat civil a favor de la víctima.
Però aquesta compensació no va arribar. El juliol del 2021, l’home va reclamar formalment l’execució d’aquesta responsabilitat civil. A partir d’aquí, segons sosté la seva defensa, el procediment va quedar encallat. Els mesos van anar passant sense novetats, fins al punt que, a principis del 2025, encara no havia percebut cap indemnització pels fets ocorreguts gairebé cinc anys abans.
La clau del cas es trobava en determinar quant temps de retard era realment atribuïble a la Justícia
Davant d’aquesta situació, el juny del 2025 va fer un pas més i va portar l’Estat als tribunals per funcionament anormal de l’Administració de Justícia. Reclamava 4.000 euros per danys morals, argumentant que la dilació havia estat excessiva i injustificada.
La clau del cas es trobava en determinar quant temps de retard era realment atribuïble a la Justícia. La part demandant situava l’inici de la dilació el juliol del 2021, mentre que el Govern en feia una lectura més restrictiva i reduïa el període a partir del moment en què es va dictar l’acte que fixava la responsabilitat civil, el setembre del 2022. El ministeri fiscal, per la seva banda, apostava per una via intermèdia tant en el còmput temporal com en la quantificació econòmica.
La sentència dictada pel Tribunal Constitucional exposa que “el veritable retard està lligat a l’absència de notificació durant més de 30 mesos, i no a l’interval de temps entre la demanda d’indemnització de data juliol del 2021 i a la notificació del març 2025. El retard real és de 30 mesos i no de quatre anys”.
Amb aquest criteri, el ple del Tribunal Superior ha fixat la indemnització en 3.750 euros, una xifra que s’aproxima molt als 4.000 euros que reclamava l’afectat. El tribunal considera que es tracta d’una compensació “proporcionada a la intensitat i durada de la vulneració”, i alineada amb la jurisprudència recent en casos similars.
Comentaris