Toni Martí pronostica que el 2017 serà l'any del 'no'

Toni Martí pronostica que el 2017 serà l\'any del \'no\'
Toni Martí pronostica que el 2017 serà l\'any del \'no\'

El cap de Govern, Toni Martí, i en certa manera l’executiu demòcrata pronostiquen que el 2017 serà l’any del ‘no’. No hi haurà referèndum sobre l’acord de la Unió Europea (perquè l’acord no serà una realitat). L’acord, quan hi sigui, no afectarà el tabac. Però les negociacions amb Brussel·les no seran fàcils. No hi haurà eleccions anticipades. I tampoc no hi haurà increment de les cotitzacions de la CASS. De fet, Martí tampoc contempla nous impostos per sufragar les despeses de la sanitat. Tampoc es preveuen tensions amb els funcionaris per la reforma de la Funció Pública perquè la nova ministra apostarà pel diàleg. I a la nova secretària d’Estat de Justícia i Interior no li vénen de nou els temes perquè ja assessorava el ministre hereu Xavier Espot.

El màxim responsable de l’executiu, acompanyat d’altres ministres -com l’esmentat Xavier Espot; el titular de Finances i portaveu governamental, Jordi Cinca; la responsable de Medi Ambient, Sostenibilitat i Agricultura, Sílvia Calvó; o la nova líder de la reforma pública abans de jurar el càrrec, Eva Descarrega- ha passat revista a l’any que ara acaba i, sobretot, al que ha de venir amb una trobada amb representants dels mitjans de comunicació. Martí ha reconegut que s’acaba un exercici complex però no l’ha valorat pas negativament. Ans el contrari. Ha volgut mostrar un to si no positiu sí esperançador. I ha deixat clar que té la ferma voluntat d’esgotar la legislatura perquè del contrari no seria responsable.

No obstant, no creu que durant el que li resta de mandat legislatiu ordinari hi hagi temps per convocar el referèndum sobre l’acord amb la UE. El compromís és demanar el parer a la ciutadania sobre l’eventual pacte amb Europa. Si es posés sobre la taula dels electors estaria d’allò més satisfet perquè voldria dir que “s’ha aconseguit un bon acord”. Alhora, ha reconegut que seria “un fracàs” que la població no referendés el text que surti de les negociacions amb Brussel·les. Unes negociacions que “van bé” però que “no són fàcils com tampoc ho van ser les de l’Acord duaner del 1990”. Justament, i en relació als canvis que hi pot haver sobre aquell pacte ha garantit que “no hi ha un perill sobre el producte del tabac”.

Durant la trobada amb els periodistes s’ha esplaiat força parlant de la qüestió d’Europa, criticant aquells que fan “política” de les converses amb Brussel·les i que fan manifestacions “de manera frívola” dient que “s’està perdent tot”, en una clara referència a Liberals d’Andorra. Ha assegurat que es fan referències a l’acord sense contrastar i producte d’una “mediatització” a la qual miren de fer-hi front amb molt diàleg amb els agents socioeconòmics. Hi ha “moltes coses a negociar” i “moltíssim a guanyar”.

El màxim responsable governamental ha assegurat que durant el proper any es portaran a la cambra legislativa diversos textos que reflectiran les negociacions amb els comuns sobre les competències i les transferències. El 2017, ha dit també Martí, ha de ser l’any en què definitivament s’afronti la reforma sanitària. I sobre la sanitat ha assegurat que “seria impensable” nous impostos com el que va deixar entre veure el ministre de Salut, Carles Álvarez Marfany, en relació amb les begudes ensucrades abans no s’esgotin totes les vies per racionalitzar les despeses sanitària. Un dels reptes per a l’exercici que ve serà “calendaritzar” les mesures que puguin garantir “l’eficiència i la racionalització” de la despesa de la salut.

Martí, que ha afirmat que durant el que queda de legislatura no hi haurà noves pujades de cotitzacions a la Seguretat Social però que més aviat o més tard aquestes s’hauran de dur a terme, ha explicat que durant el primer mes del 2017 s’establirà un calendari a tres bandes (Govern, CASS i SAAS) per establir les diferents accions i mesures que permetin materialitzar la reforma sanitària que, ha pronosticat, hauran d’afrontar els demòcrates sols perquè no hi ha “una alternativa” per moltes crítiques (“una crítica sistemàtica”, ha dit) que llanci l’oposició.

Funció Pública

El cap de l’executiu, més enllà de l’esmorzar amb els periodistes, també ha presidit la presa de possessió del càrrec de la nova ministra de Funció Pública i Reforma Administrativa, Eva Descarrega, i la secretària d’Estat de Justícia i Interior, Ester Molné, que relleva l’anterior. Martí ha assegurat que els canvis ministerials impliquen renovació però “dins de la continuïtat”. De fet, Descarrega i Molné, d’una manera o altra, ja eren peces de l’engranatge governamental. I totes dues s’han manifestat en la mateixa línia que els seus antecessors.

Descarrega, per exemple, ha seguit el discurs del dimissionari Jordi Alcobé -present a la jura- tot garantint que es vol entrar a tràmit parlamentari un text que reformi la Funció Pública a finals del primer semestre de l’any vinent. S’està fent la diagnosi de la situació a partir de les enquestes que s’han fet als funcionaris. Descarrega ha garantit als treballadors públics (ella mateixa ho és, de fet, segons Martí, la nova ministra forma part de “l’elit del funcionariat andorrà”) que hi haurà “tot el diàleg possible” i que se celebraran “totes les reunions que siguin necessàries” perquè els agents negociadors puguin participar del procés de reforma.

La diagnosi de la situació hauria d’estar enllestida durant el primer mes del 2017 i els resultats seran lliurats als representants dels diferents sindicats que reflecteixen els diferents departaments o grup de l’administració pública per tal que hi puguin fer les observacions o les propostes de canvi que creguin escaients. En menor mesura, Descarrega també ha parlat del que és la reforma de l’administració. En aquest sentit, ha explicat que si en l’actualitat el 44% dels tràmits que ofereix l’administració es poden fer en línia, l’objectiu és que aquest percentatge incrementi fins al 50%.

Finalment, la nova secretària d’Estat de Justícia i Interior, Ester Molné, ha explicat que les funcions i, sobretot, les qüestions que haurà d’assumir “no li venen de nou” perquè ja assessorava el ministeri. Entre aquests, s'hi troba la reforma estatutària dels cossos especials (policia, bombers i agents penitenciaris), que està a tràmit parlamentari, l'avantprojecte de llei de protecció civil, un avantprojecte de llei de l'estat d’emergència i alarma, la reforma de la Justícia ja iniciada a l'anterior legislatura i la llei del codi de procediment civil, "per aplegar totes les disposicions que estan disperses i donar seguretat jurídica". En aquest carrer cas la voluntat és entregar el text als òrgans judicials perquè hi facin les seves aportacions. "Un cop consensuat, l'entrarem a tràmit parlamentari”.

Amb informació de l’Agència de Notícies d’Andorra (ANA) - Fotografies: ANA

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.