Cooperar per un Pirineu viu

La taula rodona prèvia a les Jornades de l’Excel·lència remarca la necessitat del treball transfronterer per poder garantir l’accés als serveis bàsics i superar els reptes conjunts

Un instant de la taula rodona d'aquest vespre.
Un instant de la taula rodona d'aquest vespre.

“Les fronteres a Europa no han de ser barreres perquè la gent se senti desemparada”. L’afirmació és de Maria Vergés, síndica d’Aran, una de les participants a la taula rodona prèvia a les Jornades de l’Excel·lència que s’ha celebrat aquest vespre a la Massana i que va en la línia expressada per tots els participants sobre la necessitat de cooperació i col·laboració transfronterera per tal de garantir un Pirineu viu i amb futur.

Justament, el punt de partida de l’acte era la pregunta ‘Quin futur volem per al Pirineu?’. Les respostes han provat de donar-les, a més de Vergés, Francesc X. Boya, secretari general pel Repte Demogràfic del ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic del Govern d’Espanya, Philippe Voiry, ambaixador per les comissions intergovernamentals, la cooperació i les relacions transfrontereres del Govern de França i la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor.

Mentre a Espanya es mira amb preocupació com les zones rurals perden població, Andorra es troba en un moment de màxim creixement

Tots plegats han fet evident que la solució no és fàcil, perquè malgrat que hi ha una identitat, uns reptes i problemàtiques compartides, al final no és un territori homogeni. Un exemple? Mentre a Espanya es mira amb preocupació com les zones rurals perden població, Andorra es troba en un moment de màxim creixement i per tant, havent d’afrontar la situació completament contrària: posar el fre. Però així i tot, Tor ha volgut destacar que Andorra s’ha convertit “en un dels principals centres urbans del Pirineu”, “el motor econòmic del Pirineu”, i que el seu creixement no s’ha de fer “en detriment del desenvolupament de les zones veïnes” perquè “el benestar d’Andorra repercuteix directa o indirectament en el seu entorn”.

“Necessitem pistes d’aterratge perquè el talent torni, es quedi i generi oportunitats”, ha afirmat Boya, que ha apuntat les noves tecnologies com un element clau per crear “nous ecosistemes econòmics” que donin un “futur esperançador”. Un futur, però que només es podrà garantir amb unes bones comunicacions i amb accés als serveis bàsics. Uns serveis que segons Boya haurien d’estar, com a molt, “a 30 minuts”.

I per fer-ho realitat, han coincidit Vergés i Tor, és imprescindible “la mutualització de serveis”, la cooperació, la col·laboració, que no sempre és el mateix, ha remarcat Voiry. Les dirigents han defensat les mesures concretes i han posat exemples: el futur centre de salut mental que es farà a la Seu i que també hauria de donar servei a Andorra, o que l’hospital de referència per a la gent de l’Alta Ribagorça sigui el de la Val d’Aran. “Des del Govern d’Andorra estem posant molta energia perquè la cooperació transfronterera sigui una realitat. Hi ha eines, algunes de les quals han donat fruits, però penso que es pot anar més enllà”, ha assegurat la ministra.

Perquè els territoris més allunyats i menys poblats puguin disposar dels serveis bàsics han coindicit en la necessitat de mutualitzar-los

I tot això necessita, també, una “governança conjunta mínima”, per salvar obstacles de cobertura jurídica, per exemple, però sense generar estructures massa feixugues perquè si tot això no s’acaba concretant, el risc més important “és que la ciutadania al final no connecti”, ha advertit la síndica i s’acabin creant “ciutadans de segona”. “Aquest és el gran repte de la cooperació transfronterera”, ha afegit Vergés.

I la sostenibilitat? “Què és ser un territori sostenible”, s’ha preguntat la síndica de la Val d’Aran. Des del seu punt de vista no pot ser només una qüestió mediambiental, “si no va acompanyat d’una sostenibilitat econòmica i social, el territori està condemnat a morir”.

I una crítica: “Hi ha decisions que es prenen als despatxos, ja no de Barcelona, sinó de Brussel·les, amb un impacte directe al territori i amb un desconeixement molt gran d’aquest territori i amb una visió paternalista”. Ho ha manifestat Vergés advertint del risc de ser políticament incorrecta. Però també Boya ha reivindicat la necessitat de poder ser capaços, des del Pirineu, de fer diagnòstics i discutir “què necessitem i decidir les incògnites de futur”. Perquè com ha completat la síndica d’Aran, “al Pirineu la gent hi ha de viure i no només fent melmelades perquè el cap de setmana ens visit qui vol veure una muntanya verda”. L’objectiu? Evitar “aquesta visió urbana que el Pirineu ha de ser un parc reservat on no es pugui fer res”.

Si s’han quedat amb ganes de més, els dies 6 i 7 la reflexió continuarà en la desena edició de les Jornades per a l’Excel·lència que se celebraran a Esterri d’Àneu.

Comentaris

Trending