Els arquitectes proposen un “urbanisme compacte”, per evitar “la dispersió pel territori”

En un segon manifest, el Col·legi ha traslladat propostes, com l’eliminació de la possibilitat de realitzar edificacions a precari no destinades a ús propi o tenir més espais verds

Centre d'Andorra la Vella amb diversos edificis en construcció.
Centre d'Andorra la Vella amb diversos edificis en construcció. EDUARD ROS

El Col·legi d’Arquitectes d’Andorra (COAA) ha traslladat aquest dimarts un segon manifest, continuació del primer, que es va fer públic al mes de setembre, enfront de la preocupació regnant i la imminent publicació de la Llei per a la promoció de la sostenibilitat del desenvolupament urbanístic. Seguint aquesta línia, en aquest text s’han llençat diverses propostes, com la d’arribar fins a un “urbanisme compacte”, que eviti “la dispersió pel territori”. Una de les mesures que ho podria afavorir seria eliminar la possibilitat de realitzar edificacions a precari no destinades a ús propi.

La Llei, d’una banda, assenyalen que “és considerada com un primer pas necessari per a obtenir les dades de territori sobre les que basar un model de país i establir un plantejament sostenible”. Malgrat això, els arquitectes assenyalen que “es poden definir les bases per a la tant obligada revisió de la LGOTU (Llei General d’Ordenació del Territori i Urbanisme)”. En aquest manifest, redactat a posterior de la celebració d’una taula rodona, s’assenyalen tres màximes a destacar. La primera és “preservar el paisatge natural com a Patrimoni de País”, la segona “projectar un urbanisme més amable i per a les persones”, i la tercera “projectar edificis que millorin la qualitat de vida”.

En el primer punt es plantegen diverses mesures que tenen l’objectiu de “fomentar un urbanisme compacte, evitant la dispersió pel territori”. Entre elles, caldria destacar l’eliminació de la possibilitat de fer edificacions a precari no destinades a ús propi. Aquesta ha sigut una de les tangents que han agafat moltes persones per acabar fent una forma d’urbanització que quedava al marge de la llei, però sense vulnerar-la. Per tant, moltes zones naturals s’han vist més edificades del que caldria esperar. A més, els arquitectes proposen “replantejar la classificació del sòl urbanitzable lligada a conceptes de sostenibilitat, mitjançant l’establiment de paràmetres mesurables”. Per exemple, “les característiques del terreny, tals com el percentatge d’inclinació”.

A més, per tal d’assolir una preservació del paisatge natural també s’ha proposat “incloure la figura del sòl urbanitzable diferit i definir la reclassificació del sòl d’urbanitzable a urbanitzable diferit, en funció de les necessitats reals del creixement poblacional”. Des del COAA, des d’un inici, s’ha traslladat el fet que és mot important tenir un coneixement real de com pot evolucionar la societat al país, de si es tenen suficients recursos per tots els edificis que s’estan construint i si són realment necessaris per a les persones que poden arribar a viure.

Els arquitectes busquen un teixit urbà que tingui usos i espais verds, “que permeti un dia a dia a 15 minuts a peu, reduint l’ús del vehicle privat”

És en aquesta línia com s’aborda la segona de les màximes, que indica un “plantejament general basat en el bé comú i l’interès general”. En aquest sentit, es vol redefinir les unitats d’actuació “a escala urbana”. Bàsicament, es busca un teixit urbà que tingui usos i espais verds, “que permeti un dia a dia a 15 minuts a peu, reduint l’ús del vehicle privat”. Els corredors verds, bosses d’aparcaments o la millora del transport públic s’han establert com a punts clau per disminuir el problema de mobilitat. A més, s’assenyala que “les unitats s’han d’estudiar des d’un punt de vista de la densitat, des del teixit urbà fins al residencial, amb franges de plurifamiliar de baixa densitat”.

Per últim, en la tercera premissa s’assenyala que caldria “definir una edificabilitat inferior a aquella que es podria assolir dintre de la volumetria màxima que determinen els diferents paràmetres urbanístics”. D’aquesta manera, es podria tenir el que es buscava a l’inici, una integració més natural en l’entorn. El COAA ha remarcat la necessitat de disposar d’un programa de mesures “de desenvolupament urbanístic sostenible”, així com per “garantir l’accés a l’habitatge a tots els ciutadans d’Andorra. Els arquitectes s’han posat a la disposició del Govern “per tot allò que sigui requerit”.

Etiquetes

Comentaris (7)

Trending