Fa molt temps que l’advocat que ara està pendent que el col·legi d’advocats de Lleida li accepti deixar el cas estava negociant amb la fiscalia una fórmula que evités que el judici es pogués convertir en una mena d’espectacle macabre. Tot i que formalment no es pot buscar un judici de conformitat perquè tractant-se del cas que es tracta i del tipus de delicte que va ser, s’ha de jutjar per un tribunal popular. No obstant, la idea era consensuar una pena per poder accelerar la vista.
L’empresonada, però, manté ara que el cas que va protagonitzar no pot ser considerat assassinat i que, en tot cas, hauria de ser, com a molt, qualificat d’homicidi. No hi ha acord en la manera d’afrontar la situació ni de veure la qualificació jurídica per part d’acusada i d’advocat. I d’aquí que s’hagi promogut el canvi de defensor, que està pendent de fer-se però que no hauria de passar massa temps abans de realitzar-se.
A més, segons les fonts consultades, els informes psiquiàtrics mantenen que la dona eraa cabal i conscient dels seus actes i sense problemes mentals invalidants. L’empresonada voldria acudir davant el tribunal per defensar que les pericials psiquiàtriques no s’ajusten a la realitat que vivia, immersa en una depressió vital terrible i en un pou del que no veia sortida. La dona pretén insistir en la seva voluntat de voler morir per sortir de tot això, i no pensava deixar la filla en mans de la seva mare perquè visqués el mateix infern que va viure ella. La dona atribueix bona part dels seus mals a la seva progenitora.