“Un imprudent ens va arrabassar la felicitat que hi havia a la nostra llar”

Commoció i ràbia, però sobretot molta solidaritat dels companys xofers de la víctima de l’atropellament mortal, que acudeixen en massa i uniformats a una emotiva missa funeral

Un moment del funeral en què una amiga de la família llegeix un escrit redactat per la parella de la víctima.
Un moment del funeral en què una amiga de la família llegeix un escrit redactat per la parella de la víctima. Toni Solanelles

Commoció i ràbia. Però també solidaritat, companyonia i fins i tot algunes dosis d’humor. Gaby, Gabriel Guzmán, “era un tipus autèntic”, l’ha definit un dels seus millors companys a l’empresa de transport de viatgers i fora en els darrers instants de la missa funeral. “Era un bon germà, un bon fill, un excel·lent pare i el millor espòs”, recollien unes paraules escrites per la vídua de l’home mortalment atropellat divendres a l’avinguda Tarragona. “Un imprudent ens va arrabassar la felicitat que hi havia a la nostra llar.”

L’església de Sant Pere Màrtir d’Escaldes s’ha omplert fins on els límits imposats pel coronavirus ho ha permès. Això sí, molts, moltíssims dels companys de feina de Guzmán, xofer a Andbus, han acudit a la cerimònia exequial degudament vestits amb l’uniforme oficial de l’empresa. I han arribat tots junts a bord d’un parell dels millors autocars de la companyia. “Ha deixat petjada”, ha remarcat el salesià Joan Juncadella, oficiant del funeral, abans de finalitzar la cerimònia.

La tristor era més que evident. “Ens ha deixat de manera inesperada”, ha dit al final de l’acte religiós el company del difunt, una foto del qual presidia la missa en un dels laterals de l’altar. Les circumstàncies del luctuós fet evidentment envolten tot plegat. No era dia d’anar més enllà del funeral i el comiat, encara que és clar que en els propers dies la família de la víctima començaran a estudiar accions judicials per reforçar, si cal, l’acusació pública exercida per la fiscalia. Ja han fet uns primers contactes amb assessors legals.

L’arribada dels companys de feina en grup -l’agraïment a Andbus s’ha deixat notar i s’ha fet públicament en plena església- ha marcat els moments previs a l’inici del funeral sense fèretre

El fet que la Batllia decretés aquest diumenge la presó provisional de l’acusat de l’atropellament dóna una mica de marge per fer qualsevol actuació legal que es pretengui dur a terme. Però aquest dilluns, malauradament, era un dia d’emocions per a familiars, amics i companys de Gabriel Guzmán, de 50 anys, que feia prop de tres anys que residia al Principat, on molt abans ja hi havien aterrat els pares i les germanes, plenament arrelades a Andorra.

L’arribada dels companys de feina en grup -l’agraïment a Andbus s’ha deixat notar i s’ha fet públicament en plena església- ha marcat els moments previs a l’inici del funeral sense fèretre, atès que les restes de la víctima de l’incident mortal de divendres havien estat incinerades aquest matí al crematori del cementiri també escaldenc de la Plana. Durant l’homilia exequial, Joncadella ha remarcat “el pes angoixant” que se sent “quan la mort sacseja a la joventut madura” alhora que ha fet indirecta referència a la ràbia per com es va esdevenir tot plegat afirmant que hi ha un sentiment de “rebel·lió viva i punyent”.

El celebrant s’ha referit a la petjada que deixa Guzmán. Ho ha fet just després de les diverses ovacions que han arrencat les paraules de la parella del difunt llegides per una companya del matrimoni i de la carta i el discurs improvisat pronunciat pel company de feina i més, que dins de la penúria ha fet aixecar més d’un somriure ja en treure’s l’americana, perquè ha explicat que al difunt li feia molta ràbia veure’l amb camisa de màniga curta i corbata i, per tant, preferia recordar-lo així.

Les paraules escrites per Ale(jandra), la dona del finat, es referien a la imprudència de la qual va ser víctima el seu espòs, i la felicitat i els somnis truncats i que ja mai no es podran complir. Amb el dubte de saber com podrà viure sense la seva presència, i tot assegurant que algun dia es retrobaran i, per tant, “només és un fins aviat”, la vídua, que ha assegurat que si tornés enrere “el tornaria a escollir una i altra vegada”, ha assegurat que Guzmán que era “un exemple per a tots de fortalesa i senzillesa”.

El company que ha llegit un text en nom dels companys de feina i després ha exposat els seus propis sentiments des de l’altar de Sant Pere Màrtir ha tingut “un record especial” per al difunt, que “ens ha deixat d’una manera inesperada i molt aviat”. “Continuaràs vivint entre nosaltres” i “et durem al cor”, ha dit abans d’explicar un parell d’anècdotes d’índole personal i de definir Guzmán com a “molt amic dels seus amics. Molt lleial”. “El vull recordar amb un somriure; el vull recordar amb alegria”.

IMG 4133
Una imatge general de l'església de Sant Pere Màrtir durant la missa funeral. Toni Solanelles

 

Comentaris (4)

Trending