La policia continua treballant tant en la vigilància de possibles objectius com en la recollida d’elements que puguin permetre fer el seguiment dels delinqüents i mirar d’enganxar-los. No serà senzill. És gairebé segur que es tracta d’una banda altament organitzada i amplament especialitzada en la matèria que, a més a més, probablement cada vegada que els seus integrants es desplacen al Principat canvien de subjectes. És el ‘modus operandi’ d’organitzacions originàriament de països de l’Est encara que de ben segur els seus components resideixen més a prop d’Andorra.
És probable que accedeixin al Principat en vehicle i per la frontera hispano-andorrana. Són un petit grupuscle de normalment entre dues i quatre persones. És possible, però això només és una hipòtesi, que cada grup a banda d’accedir als habitatges on considera factible fer-ho, prepari nous objectius per a companys que actuen en dies posteriors. Normalment ho haurien fet en caps de setmana. Els propers dies, a mida que vagin arribant ciutadans del país que han estat dies fora, caldrà veure si hi ha noves constatacions de furts amb força.
El que està clar, per exemple, que a Encamp s’hi han abonat força. De fet, a la parròquia han aparegut ja un parell o tres d’edificis marcats. Al centre i a les Bons. Els ‘fils’ de silicona normalment es col·loquen a la part superior de la porta. Entre la porta i el marc. El col·loquen un dia i al cap d’unes hores o fins i tot uns dies, si escau, tornen a passar-hi. Si la silicona continua intacta, vol dir que el pis ha estat i està desocupat. I hi intenten accedir. En el cas que la porta s’hagi obert, la silicona s’haurà trencat i els delinqüents, que saben que el fil hi és, no triguen en adonar-se’n.
A qui costa més veure que ha estat objecte d’un robatori és a les víctimes. Perquè el sistema que usen els lladres, segons les diferents fonts consultades i fins i tot alguns testimonis directes, no comporta fer malbé el pany. Fan saltar els pistons, això sí. Però el que notarà l’ocupant si està al cas de la qüestió és que no li caldrà fer girar la clau més del compte per molt que hi hagi donat totes les voltes de rigor quan n’hagi marxat. Més o menys, si els lladres han passat pel pis, la porta estarà tancada en un equivalent a allò que se’n diu, de cop.
A qui costa més veure que ha estat objecte d’un robatori és a les víctimes. Perquè el sistema que usen els lladres no comporta fer malbé el pany. Fan saltar els pistons, això sí
Si han accedit els desconeguts a l’interior, més aviat que tard es nota perquè no són especialment curosos i en alguna estança o altra regiren sense manies. Gairebé sempre i únicament busquen diners en efectius i joies. Com millors siguin, millor per a ells. I també rellotges. D’altres productes o materials, poca cosa han sostret. Almenys que hagi transcendit. Per ara, no està gens clar ni quants furts han comès, ni quants caps de setmana han actuat. Tampoc no està clar si encara podrien estar operatius al país.
El que està clar que en alguns dels edificis on s’han trobat marques, algunes d’aquestes hi havia ‘fils’ sense trencar. Amb la qual cosa, o tenien pendent la visita o havien renunciat a fer-la. Però desocupat des que van passar a deixar la marca, l’habitatge hi ha estat. No cal ara posar en marxa una psicosi generalitzada. Però si tenir cura i ser observador. I davant qualsevol dubte o troballa, advertir la policia i, si pot ser, abans que no s’hagi tingut la resposta dels investigadors que no s’hagi tocat res. Mai no se sap quan pot sonar la flauta.
Comentaris (5)