En alguns sectors de la parròquia canillenca feia temps que es temia una cosa com la succeïda aquest dimecres. L’home, de 40 anys i que ha estat posat a disposició judicial aquesta tarda de dijous, vers les 5, va ser arrestat una estona abans de les 10 del matí al seu actual lloc de feina. Més tard, i durant pràcticament cinc hores o més, es va escorcollar el seu domicili a la recerca de dispositius electrònics (ordinadors, mòbils, discs durs externs…) o material de naturalesa pedòfil. S’haurien trobat molts elements encara pendents d’analitzar.
Però es tem que els 1.360 arxius que al 2012 es va acreditar que havia arribat a emmagatzemar en un moment donat es quedaran molt curts respecte el que hi haurà ara. De fet, se sospita que només sortir de la presó, la tardor del 2013, hauria reprès la seva activitat malaltissa sense que ningú vetllés efectivament perquè fes el tractament -i el fes amb èxit- que li va imposar la Justícia. El Tribunal de Corts va reconèixer fa vuit anys que l’ara reincident patia algun trastorn que li generava manca d’empatia i l’allunyava de les relacions socials, però va descartar cap atenuant i cap eximent en considerar a partir dels informes mèdics realitzats que tot plegat no impedia que sabés quan actuava bé i quan no. I que tingués tota mena de clarividència de quan volia ‘passar a l’acció’, com van afirmar explícitament els tribunals.
Aquesta falta d’empatia i de distància social seria més que evident. Segons diferents fonts, no mantenia relació pràcticament amb ningú. I a Canillo, molts veïns l’evitaven. Darrerament, alguns pares i mares havien incrementat la seva temença, segons que han explicat alguns d’ells. A Soldeu, deixar que un infant anés tot sol al parc era pràcticament impossible. Aquest equipament queda molt a prop del domicili on viu l’home i on aquest dimecres es va fer el registre. Tot i el respecte a la presumpció d’innocència, les famílies almenys de Soldeu no podien pas ometre el passat i tenien clar on s’estava qui.
Per això quan aquest dijous ha transcendit oficialment la detenció, a molt poca gent li ha sorprès. En canvi, a molts els ha indignat. I més enllà de la decisió de la Justícia -és molt previsible que de manera preventiva aquesta nit ja la passi a la Comella i així durant desenes i desenes de jornades-, esperen una decisió implacable del comú de Canillo. Una decisió que en altres ocasions no s’ha donat, ben al contrari. I això és el que ha irritat avui encara molts veïns i a d’altres els ha causat tristor i decepció atès que van avalar una segona oportunitat.
REUBICACIONS
De fet, seria una tercera o quarta. Abans que l’octubre del 2012 fos detingut per la possessió i difusió del material pornogràfic infantil, a aquest funcionari de diversos departaments comunals -circulació, manteniment, serveis, medi ambient…- se’l va enganxar llançant en un contenidor la correspondència que tenia encarregada de repartir arran de la seva tasca professional pública. Ja llavors es va debatre sobre el seu acomiadament -mandat Enric Casadevall-Mònica Bonell- però les tesis d’una part de la majoria comunal -comptant vots- van salvar-lo.
El 2012 es va acreditar que l’home feia almenys cinc anys que es connectava de forma regular -dos, tres cops al mes- a plataformes de descàrrega d’arxius (imatges i filmacions) on apareixien abusos més o menys explícits de menors i que havia acumulat 1.360 documents
El 2012, i després d’una investigació d’anys que inicialment no havia resultat, se’l va detenir arran de les alertes activades per autoritats alemanyes expertes en la lluita contra la pedofília. Es va acreditar llavors que l’home feia almenys cinc anys que es connectava de forma regular -dos, tres cops al mes- a plataformes de descàrrega d’arxius (imatges i filmacions) on apareixien abusos més o menys explícits de menors. Se’l va condemnar a un any de presó ferma i un any més condicionat a fer dos anys de tractament.
Semblava clar que amb aquells antecedents, no hi hauria retorn cap al comú. Però la majoria llavors encapçalada per Josep Mandicó i David Palmitjavila va incorporar-lo de nou recol·locant-lo a un nou departament. Un d’aquells citats anteriorment. En alguns àmbits es va intentar fer creure que hauria estat la Justícia qui va exigir la reincorporació com un mètode d’ajut o d’integració social. Altres fonts consideren que el suposat posicionament judicial era una cobertura comunal. En tot cas, molts dels que llavors van justificar el retorn de l’home al comú avui estan decebuts.
I tots plegats demanarien a l’actual majoria comunal que ara ja no s’hi valen mitges tintes. De moment -i l’Altaveu ha sol·licitat formalment el parer a la corporació pels canals comunicatius oficials- el comú de Canillo es manté en silenci i a l’expectativa, tot i que és probable que més aviat que tard hi hagi un posicionament formal. Malauradament, a la parròquia ningú no dubta de la reincidència que hauria suposadament protagonitzat el detingut. I ningú vol pensar en que hagi anat més enllà de la possessió i la difusió.
Comentaris (5)