Rubio tenia una empresa de marcs de quadres i alhora també de peces d’art. De fet, en el marc de la seva activitat professional es traslladava dimarts molt aviat cap a Lleida. La furgoneta amb què viatjava va topar de forma molt virulenta contra un camió que circulava en direcció contrària, justament, es desplaçava cap al Principat per subministrar de productes un supermercat. Els equips d’emergència pràcticament no van poder fer res.
El fèretre amb les restes del malaurat empresari i esportista seran incinerades aquest dissabte a la capital del Segrià. Els tràmits judicials s’han alentit molt i d’aquí el retard de tot plegat. La missa programada per diumenge a Sant Esteve està previst que s’iniciï a la 1 del migdia i s’hauran de respectar totes les mesures dictades en el marc del combat per a la propagació del coronavirus.
Rubio era molt apreciat. I molt conegut, més enllà de per la seva activitat professional, per la seva elevada implicació esportiva. Nascut el 2 de gener del 1957 a Irun i format futbolísticament a les categories inferiors de la Reial Societat, va arribar al Principat, s’ha dit, per jugar a l’FC Andorra la potent, llavors, Segona Divisió B. Ja sempre més es va quedar al país, jugant posteriorment a l’FC Santa Coloma i altres equips de la lliga nacional, que aquests dies han mostrat a les xarxes socials el seu condol.
Sempre ha estat, també, vinculat al futbol sala com a preparador físic i entrenador de porters amb el primer equip de la secció de futbol sala de l’FC Andorra. L’unia una molt bona amistat amb Carles Riba. També va formar part del cos tècnic de la selecció de futbol sala i de la selecció de futbol platja. El malaurat empresari tambe va ser un dels fundadors i també president dels Amics Atletisme d’Andorra (AAA).
Comentaris (1)