El lletrat, doncs, reforça la defensa en aquesta condició: un “còmplice” que va “auxiliar” l’agressora. “No tenia el control total sobre el delicte. L’autoria se li ha d’atribuir a la noia filipina”, ha reiterat aquest tarda l’advocat durant la lectura dels arguments d’apel·lació al Superior. “En cap moment, a més, es va trencar l’horitzontalitat. No hi va haver cap agressió. No hi va haver penetració”, ha afegit. Així, “s’ha d’estimar el recurs, encara que sigui parcialment”.
L’advocat ha retret, a més, que se li ha negat la declaració de la “veritable autora” quan “es tenia identificada” i se sabia “el municipi on vivia”. Una manera de procedir que considera “totalment incorrecta”. Fins i tot, en una ocasió, “va ser detinguda i interrogada”, però ja no se sap “si va quedar en llibertat o no”. La declaració és, segons el lletrat, “de menester des d’un punt de vista processal”.
Un altre punt del recurs que ha destacat l’advocat és el referent a una presumpta doble condemna, repetida, per un mateix delicte. El condemnat ja va ser penat, el 2022, a tres anys ferms de presó per un delicte continuat de difusió de pornografia infantil. Després, però, es va obrir un nou procediment en què es va jutjar novament (segons la versió de la defensa) el delicte anterior de difusió de pornografia i al qual es va afegir el cas de la violació induïda. “Com és que torna a aparèixer a la sentència que s’està apel·lant?”, s’ha preguntat la defensa. En aquesta sentència (la segona, la que inclou la violació), però, aquest delicte ja no és continuat.
El lletrat es queixa que “els autes són exactament els mateixos; els fets eren absolutament idèntics, les víctimes eren les mateixes”. Per tant, “és improcedent incoar aquest delicte”. Segons l’advocat, la jurisprudència supranacional impedeix aquesta ‘doble condemna’. “Segons Estrasburg, no s’hauria hagut d’incoar un nou procediment. El segon procediment és totalment incorrecte”, ha precisat.
Un últim punt de la tramitació que s’apunta improcedent és el de les indemnitzacions que el condemnat ha hagut de pagar als joves (menors, la majoria) a qui va enganyar i manipular per obtenir material íntim o per qui va fer-se passar per, justament, poder aconseguir-lo. El lletrat sosté que són indemnitzacions massa altes i sense motivació perquè no hi ha “un informe psicològic en què s’exposi que les persones hagin estat afectades; una jove, per exemple, va dir simplement que va sentir-se enganyada”.
La defensa demana l’absolució del seu client, la nul·litat del segon procediment, després d’aplicar la jurisprudència internacional i anul·lar “tota la tramitació des de l’inici”. En el cas que el Superior no contempli els antecedents internacionals, requereix una reducció de la condemna a cinc anys.
UNA CONDUCTA “ESSENCIAL”
Pel que fa a la violació, la fiscalia, que lògicament s’oposa al recurs d’apel·lació, ha assenyalat, d’entrada, que el lletrat i el condemnat “admeten els fets, no els impugnen”. Veu, per tant, “acceptació”. Segons el fiscal, el condemnat no va actuar de manera “dilatòria o estèril” durant l’agressió executada per la mare. “Sabia, a més, que la menor estava adormida, privada de sentit”.
La declaració de la mare, a més, no aportaria “cap element de prova útil; a les imatges es veu tot”. “Estem parlant d’una actuació pròpia d’autoria, no pas de complicitat. Va tenir una conducta essencial. Qui encarrega a un altre fer una cosa és autor perquè domina el fet. I el condemnat el dominava per preu”. La fiscalia parla de “parany conceptual” quan s’intenta separar inducció de materialització.
Quant a la suposada ‘doble condemna’, la fiscalia remarca que “els fets jutjats al segon procediment són diferents” perquè “no és el mateix” difondre pornografia infantil produïda per altres que divulgar-ne de produïda per un mateix (seria el cas de la gravació de la violació induïda virtualment; de fet, “a través del vídeo de l’agressió sexual, es constata”). “Una vegada comesos els delictes, no hi ha carta blanca”, ha reblat el fiscal. A més a més, al segon procediment, segons la fiscalia, també es van incloure noves declaracions de testimonis (testimonis que, assenyala queixosa la defensa, ja formaven part del primer procediment).
Finalment, el condemnat ha demanat la paraula per exposar que va ser víctima d’una agressió sexual als set anys per part d’un cosí: “No li desitjo a ningú”. I per acusar el batlle de falta de neutralitat: “En aquest cas, ha estat el batlle instructor qui ha fet l’acusació i no la fiscalia. Un batlle ha de ser neutral”. També ha volgut afegir que la mare de la menor el va incitar: “Em va dir: ‘Si em dones cinquanta euros, et dono una sorpresa’”.
Comentaris (7)