Li commuten la presó per arrest domiciliari i poc després se’l deté per incomplir la mesura

L’arrestat és conegut de la policia i l’administració de Justícia vinculat al tràfic i cessió, especialment a menors, de droga tova multireincident i que no és el primer cop que se salta les directrius imposades

Una vista del centre penitenciari des de la Plaça del Poble.
Una vista del centre penitenciari des de la Plaça del Poble. Toni Solanelles

A primera hora del matí ha sortit de la presó i a primera hora de la tarda hi ha tornat a entrar. Com estava previst, un home sobradament conegut per les autoritats policials, judicials i penitenciàries, ha deixat aquest matí la Comella en haver-se-li commutat la reclusió que li restava per un arrest domiciliari que poc després d’arribar a casa ja ha incomplert. No és la primera vegada que això passa i, de fet, aquesta darrera condemna que estava complint ja era relativa a un incompliment d’un manament judicial. Ara hi ha tornat.

I és que poques, poquíssimes hores després de sortir de la presó, una patrulla policial, pels volts del migdia, ja enxampat l’home deambulant pel carrer, fent cas omís, per tant, a l’arrest domiciliari imposat. Com en ocasions anteriors, s’han fet les diligències pertinents i se l’ha passat a disposició judicial. Sobre les 7 d’aquesta tarda de dilluns ja tornava a ser al centre penitenciari on, segons les fonts consultades, “s’hi troba més bé que no pas a casa seva”. De fet, com a mínim una part del seu entorn familiar, després d’anys de fer-li costat, ja l’ha donat com un cas perdut.

Es tracta d’un home que pateix una minusvàlua producte d’una lesió neurològica soferta arran d’un accident molt greu de trànsit que va tenir ja fa molts anys. La seva praxi habitual és oferir droga, especialment a menors, en recintes oberts d’oci. De fet, hi ha alguns traficants que, aparentment, l’usen com a esquer, com una mena de camell. Sobretot es mou amb haixix. I també alguna mica de marihuana.

No són poques les vegades que els tribunals han debatut sobre la necessitat que s’adopti algun tipus de mesura de caràcter psiquiàtric. Però malgrat que la seva situació serveix per atenuar-li les eventuals penes que se li imposen arran de cedir -pràctica força habitual que protagonitza- petites quantitats d’estupefaents a adolescents, mai no s’acaba d’acreditar la necessitat d’haver d’adoptar algun altre tipus de mesura de caràcter més terapèutica que repressiva. I, s’ha dit, l’incompliment exprés de l’arrest domiciliari no és pas la primera vegada que el du a terme.

Comentaris (2)

Trending