Actriu, creadora, productora i ara coordinadora de l’Andorra Crea. Com neix aquesta voluntat de fer el salt a la gestió?
Fa uns deu anys que vaig marxar a estudiar arts escèniques perquè m’interessava la interpretació, però amb el temps m’he adonat que se’m dona molt bé la part organitzativa i de direcció. He tornat a la ‘terra’ aquest passat setembre i, en veure aquesta plaça lliure, vaig sentir que era l’oportunitat de créixer i aportar el meu granet de sorra a Andorra. Tot i haver estat fora, mai he deixat d’estar vinculada al país a través de projectes com els Pastorets, el Pessebre Vivent o el festival Racons.
Molta fent la coneix pel seu vessant artístic, però quina experiència prèvia té en el món de la coordinació i la gestió cultural?
Fa molts anys que estic al món de la producció, primer de forma indirecta perquè quan tens una companyia emergent t’ho acabes fent tot tu, però després m’he volgut professionalitzar. He estat al Teatre Poliorama (Barcelona) ajudant a la temporada escolar, i actualment treballo a l’escola de teatre de la Seu d’Urgell com a coordinadora de projectes, assumint la temporada d’Igualtat de l’Alt Urgell. No és la primera vegada que coordino, però sí que és el primer cop que assumeixo un repte d’aquestes dimensions al país. Em sento molt afortunada per poder portar tot aquest aprenentatge a un festival que porta molts anys.
Quin diagnòstic fa de l’escena creativa actual d’Andorra?
Hi ha hagut un canvi molt gran en els últims deu anys. Tenim una vida cultural molt rica pel nombre d’habitants que som, amb infraestructures i ajudes potents, però crec que la gent no ho sap prou. Hem de buscar millors formes de comunicació per fer arribar la cultura a tothom. A vegades, a Andorra tendim a infravalorar el talent local i pensem que el que ve de fora, de Barcelona o de les grans ciutats, és millor. Hem de reivindicar el que tenim a casa.
Per a qui no ho sapigui, què diferencia l’Andorra Crea d’un festival convencional?
L’Andorra Crea és un mercat. M’agrada explicar-ho com si fos una llotja de peix: és un espai on els artistes oferim el nostre producte a professionals (distribuïdors, programadors i tècnics de cultura de l’estranger) perquè vegin el panorama que hi ha al país i puguin contractar-ho. És una eina de venda i de visibilitat internacional.
Quines seran les primeres passes d’aquesta edició?
Estem en una fase incipient però ja calendaritzada. El festival serà del 15 al 17 d’abril de 2027. Molt aviat sortiran les bases per a la ‘producció pròpia’, on el festival finança projectes des de zero per ser estrenats aquí. Després vindrà la convocatòria d’exhibició per a propostes ja creades. La meva funció és ser el pont entre les institucions, les companyies i els programadors, a més de definir la línia artística.
“A vegades la gent infravalora el talent local; sembla que el que ve de Barcelona hagi de ser millor, i hem de reivindicar el que fem aquí.”
Quina serà la seva ‘marca personal’ en la coordinació del festival?
Per a mi hi ha tres paraules clau: arrel, comunitat i territori. Vull apostar per propostes que surtin del teatre convencional ‘a la italiana’ i aprofitin el nostre escenari natural. Vinc de les arts de carrer, que per mi són la millor manera de democratitzar la cultura: no és que tu decideixes anar al teatre, és que tu ets al carrer i passen coses. Això activa la curiositat i implica la ciutadania de forma proactiva.
És Andorra un escenari desaprofitat?
Tenim uns espais naturals i urbans impressionants que han de ser part de la història que es vol explicar. Quan l’art passa al carrer, l’espectador ja no és un simple visualitzador passiu amb la llum apagada; en forma part. Volem incentivar les companyies perquè presentin formats híbrids i alternatius en espais quotidians.
Qui hi ha darrere d’un esdeveniment així?
Som un equip a l’àrea d’Acció Cultural, amb el Jonathan Fernández i la Meritxell Blanco, i treballem mà a mà en reunions mensuals. També hi intervenen tots els comuns per decidir localitzacions i programacions. És un projecte de país que es reparteix per tot el territori.
Comentaris