L’aeroport Andorra-la Seu ha tancat fins i tot el tràfic aeri i ha obert de bat a bat les seves portes per poder acomiadar Galarraga i Figueras, n’Haritz i en Jordi. Persones vingudes d’arreu, des de Donosti a Vilafranca passant per la Seu o Andorra, han fet petit, això sí, l’hangar d’Helitrans Pyrinees, l’empres per la qual treballaven -de fet, Galarraga n’era un dels socis- els dos finats, la mort dels quals ha commocionat el món de l’aviació tant del Principat com de l’Alt Urgell i també més enllà, sense oblidar el País Basc, d’on era originari el pilot de la nau accidentada. L'hangar ha estat l'epicentre de la cerimònia.
Un mossèn vingut de Vilafranca del Penedès, d’on era fill Figueras, integrant de les colles dels diables i dels castellers de la ciutat, representants dels quals també han estat a la missa, ha oficiat un funeral altament emotiu. Germans de n’Haritz i amics d’en Jordi han pres la paraula durant al cerimònia per destacar el caràcter sociable i amical d’un i altre, que ha portat a celebrar un funeral multitudinari tot i les circumstàncies. També s’ha destacat la passió que tots dos tenien per la seva feina i, en definitiva, per volar.
L’emotivitat ha estat present durant tota la cerimònia, i abans i després també, on els assistents han departit llargues converses tot recordant aventures i anècdotes viscudes amb l’un i amb l’altre o amb tots dos. Haritz tenia vincles amb Andorra per la seva faceta empresarial. Jordi havia fet molta amistat especialment a la Massana perquè la seva anterior ocupació a l’andorrana TSA l’havia portat a residir a temporades al Principat. L'acte, tot i la seva naturalesa, ha estat marcat per un estricte control per garantir les mesures per evitar la propagació del coronavirus. Per entrar al recinte aeroportuari totes i cadascuna de les persones han hagut de deixar el seu nom, la seva procedència i un número de telèfon per si mai cal fer alguna actuació epidemiològica. A més, per megafonia s'ha recordat l'ús obligatori de la mascareta.
L'excepcionalitat de la situació no ha restat dolor, emotivitat i tribut per als finats. És clar, també, que en el rerefons de tot plegat hi havia, feia xiu xiu, el malaurat accident que ha llevat la vida a dues persones de 48 i 30 anys. Però també hi ha el convenciment que només ells dos, les víctimes, sabran realment el que va passar per molt que les autoritats en matèria de seguretat d’aviació civil s’hagin quedat el motor de l’Eurocopter, en bona part calcinat, per estudiar-lo i mirar d’aclarir si va fallar. Ara ja en la intimitat, més endavant les famílies d’un i altre difunts faran els actes que creguin escaients per acabar de dir, llavors sí, el darrer adéu als finats.
Comentaris