La Maternitat d’Elna es va convertir en l’únic recer segur per a centenars de dones i infants que varen poder sobreviure així a condicions sanitàries extremadament precàries, i evitar en alguns casos el trasllat als camps d’extermini nazis. Va estar funcionant del 1939 al 1944, i hi van néixer prop de 600 nadons, alhora que serví de refugi per a les seves mares i germans.
L’exposició arriba de la mà de l’Àrea de Convenis, Relacions internacionals i Reconeixement de titulacions del Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior, i recorrerà posteriorment els centres de segona ensenyança i batxillerat del país. A l’UdA, els catorze panells que conformen la mostra serveixen de suport per a la reflexió en el marc dels estudis de bàtxelor en Ciències de l’educació i en Infermeria, i s’integren en el desenvolupament de mòduls i assignatures com, per exemple, 'Infermeria maternal i de la dona'.
Convertida avui en museu, la Maternitat d’Elna ha estat objecte de treballs acadèmics i ha inspirat nombroses recreacions en la narrativa, el teatre o el cinema. Destaquen, entre d’altres, la monografia 'La Maternitat d’Elna'. Bressol dels exiliats d’Assumpta Montellà (Ara, 2005), la recerca historiogràfica 'Femmes en exil, mères des camps'. 'Elisabeth Eidenbenz et la Maternité Suisse d’Elne' (1939-1944) de Tristan Castanier i Palau (Trabucaire, 2008), i el biopic 'La llum d’Elna' de Sílvia Quer (Bohemian Films/TV3/TVE/Canal Sur/RTS, 2017).
Comentaris