Bruno Lasne, director de la Policia d’Andorra, no treballarà aquesta nit, però “estarà localitzable per si cal gestionar qualsevol incidència greu que pugui haver-hi”. Ha hagut de cobrir, però, durant un bon grapat d’anys, el torn de la nit de Cap d’Any: “Quan formava part de la patrulla de seguretat ciutadania em tocava treballar i recordo la nit del 31 com una nit on la gent té ganes de sortir, de passar-s’ho bé amb els amics i la família”. Laboralment, diu, “tots sabem que ens pot tocar estar al carrer perquè som un servei públic. Quan vam entrar a la professió, érem conscients que ens perdríem Nadal, Cap d’Any i Reis a casa. Sempre ho he viscut amb normalitat, però”. A més a més, les vegades que ha hagut de cobrir una nit com la d’avui ho ha fet “amb empatia per la gent que no treballa, que s’ho vol passar bé”. La celebració al despatx –diu– sempre va “en funció dels avisos de la ciutadania”. El que és clar és que “sempre hi ha algun efectiu al carrer. No està mai tothom celebrant-ho. Ara bé, sempre es fa una petita celebració al despatx”. Amb l’atenció dirigida a les trucades, la ràdio i les càmeres de mobilitat, “pendent de qualsevol intervenció”. Aquesta nit, el cos de policia comptarà amb una trentena d’efectius en actiu. S’ha reforçat, és clar, el servei amb més personal. “Vivim en un país turístic i els qui treballen viuen aquest anit com una part de la seva feina. Ens devem a la ciutadania”.
“No és fàcil no ser a casa una nit tan assenyalada”, expressa Ivet Ruiz, cap del Servei d’Urgències del SAAS. “Es troba a faltar compartir el sopar, les campanades i aquell moment tan simbòlic que és tancar l’any amb la família i els amics”. Ara bé: “Quan treballes al Servei d’Urgències assumeixes que hi ha dates en què toca treballar i comparteix aquests moments amb els companys. És un sacrifici personal, però també una responsabilitat que forma part de la nostra vocació”. A Urgències, el canvi d’any és “diferent”, diu Ruiz. “Si la feina ho permet, fem les campanades de manera senzilla, sovint amb presses, entre avisos”. No hi ha, doncs, grans celebracions, però sí que es viu “un sentiment d’equip: estem junts i això dona un valor diferent al moment”. La cap d’Urgències recorda algun any en què algun pacient ha arribat amb el raïm a la mà o amb accessoris de festa. I no deixa de remarcar les emocions que senten els usuaris pel fet d’haver de ser atès a l’hospital en un dia tan marcat. És, en definitiva, “una nit intensa, però molt significativa”.
“Si la feina ho permet, fem les campanades de manera senzilla, sovint amb presses, entre avisos”, comenta Ivet Ruiz, cap del Servei d’Urgències del SAAS
Robert, cambrer en un hotel de la capital, admet que estar fora de casa una nit especial com la del 31 “sempre és sacrificat”. “Hi ha més feina i has de ser ràpid i eficient per oferir un servei de qualitat, sobretot si es tracta d’un hotel de categoria”, apunta aquest treballador. “Jo preferiria no treballar durant aquesta nit –com a mínim durant l’hora important–, però tampoc tinc alternativa. Sort que estic acostumat a treballar en horari nocturn”. Manifesta que demana als clients que siguin pacients perquè “són dies d’estrès, de molta feina”. Entén que no podrà celebrar la nit de Cap d’Any com li agradaria –“amb amics o família”–, però “tampoc em sento malament”. “Vaig escollir aquest horari perquè m’agrada. Soc cocteler i estic acostumat a aquesta mena d’esdeveniments, de dies festius i dates importants”. Hi haurà una estona –breu– en què sí que podrà reunir-se amb la resta de companys per prendre’s el raïm de traspàs: “Quinze minuts per beure una mica i felicitar-nos”. “Tampoc soc de sortir massa de nit. És un dia més. Els amics sempre els puc veure dos dies després”, afegeix.
Antonio de Barros, cap de sala de l’Hotel Guillem (Encamp), treballa cada nit de Cap d’Any des de fa 35 anys, “des del 1990”, recorda. Assenyala que “el que més costa és no poder estar amb la família”. D’altra banda, Barros sí que n’extreu algun element positiu: “El que més m’agrada és que la gent valora molt la meva feina”. Manifesta, també, que és una nit de feina –laborable– i que “mai tinc temps de fer les campanades perquè sempre estem molt ocupats…”. És, a més, la del 31 de desembre una nit important a Andorra perquè s’emmarca en plena temporada alta. El país està ple i els establiments viuen alguns moments de caos: “Recordo un any que teníem el restaurant complet i el director es va oblidar de comprar el vi. El problema és que tothom n’havia demanat i el que teníem per oferir estava fet malbé. Ho vam passar molt malament”.
Carles Bozzo, director del departament de Circulació i Atenció Ciutadana, ha treballat moltes nits de Cap d’Any. Ara ja no li toca per rang –tot i que ha d’estar vigilant–, però encara passa a veure els companys que sí que han d’estar al peu del canó. “Vaig treballar durant dotze anys d’agent del servei de grues”, explica, “i la cobertura de la nit del 31 era rotativa entre sis companys. Et tocava el 24 o et tocava el 31”. Diu que “la família ja sap on treballes, en són molt conscients; no deixa de ser una feina de 365 dies i 24 hores. Per qualsevol situació, hem d’estar preparats per sortir”. Així, la parella i els fills “sempre han assumit que fas la festivitat que fas i sempre fèiem una gran festa el dia que no em tocava treballar. Aprofitàvem, per exemple, el 24 per celebrar, també, el 31, d’alguna manera”. Pel que fa al volum de feina en una nit de moviment intens, Bozzo recorda que “a partir de la una matinada es complicava bastant tot”. “Fins a la una tot era força tranquil, teníem els nostres descansos per celebrar el canvi d’any entre els companys”. En el cas dels treballadors del servei de circulació i de grues, una nit com la del 31 és especialment moguda: “La gent condueix beguda i sempre passen coses. Si mal temps, a més, encara cal actuar molt més”. La combinació de festa, beguda i gel fa que sigui un torn nocturn notablement actiu. “De vegades”, amplia, “no era possible celebrar les campanades a mitjanit perquè ens enganxava en plena intervenció. La celebració era secundària, lògicament. Acabàvem fent unes postcampanades amb una campana que teníem al despatx”.
“Cadascú portarà un plat preparat a casa o bé algú ja el cuinarà aquí. Sempre que la guàrdia ens ho permeti, podem celebrar el canvi d’any plegats aquí, a la nostra manera”, apunta Marc Rogé, cap de guàrdia de Bombers
Marc Rogé, cap de guàrdia de Bombers, passarà aquesta nit al parc de Santa Coloma juntament amb onze companys més (en total, hi haurà dinou efectius treballant a tot el país). Començarà la guàrdia a les vuit del vespre, que serà el moment en què toqui fer l’intercanvi d’informació –revisió del dia, feina pendent…– amb els companys del torn anterior. Un intercanvi que s’ha avançat una mica perquè els bombers sortints puguin arribar a temps a casa. Al parc de Santa Coloma, els efectius disposen de cuina i de menjador: “Cadascú portarà un plat preparat a casa o bé algú ja el cuinarà aquí. Sempre que la guàrdia ens ho permeti, podem celebrar el canvi d’any plegats aquí, a la nostra manera”. Reconeix que en nits com la d’avui hi ha un “increment esperat dels serveis per la barreja de festa, alcohol, vehicles a la carretera i més volum de gent al país”. “Segurament, no podrem fer les campanades junts. Algú haurà de sortir a mitjanit. De fet, altres anys hem muntat la taula amb tot el menjar i hem acabat sopant a les cinc del matí. La feina, però, és la feina”.
“És un dia especial en què es troba a faltar la família”, expressa Bagdad Euali, agent de circulació d’Ordino. Però, per altra banda, “sentim l’orgull de garantir que tothom pugui celebrar aquesta nit amb seguretat”. “La feina d’agent de circulació és vocacional i treballar un 31 de desembre forma part d’aquesta voluntat”, afegeix: “Forma part d’aquest servei públic treballar en dates assenyalades”. Euali, doncs, separa la part personal de la professional. Dues esferes incompatibles en un dia com el d’avui en què aquest agent de circulació treballarà des de les 22 h fins a les 6 h. “Intentem arribar al canvi de tornar –a les 22 h– una mica més d’hora per poder celebrar el canvi d’any amb els companys”. I destaca, encara, que treballa en binomi, per tant, “sempre tenim companyia. No és la família, però sí que estàs un company de feina”.
Finalment, Pere Almeida, un altre agent de circulació (de Canillo), comenta que les tasques que es desenvolupen una nit com la del 31 són “una mica diferents de les de la resta de l’any”. “És una feina, principalment, de seguretat, control i vigilància”. A més a més, “el servei és més permissiu a l’hora d’estacionar sempre que la manera en què es faci no sigui un perill per al pas de vehicles o vianants”. Aquest agent també destaca la col·laboració amb el servei de policia, ja que “hi ha un augment de les destrosses, tant en propietats comunals com en propietats privades”. “La gent celebra el canvi d’any amb festa i descontrol”, però estar present a peu de carrer “dissuadeix actes que surten de l’àmbit de la celebració”.
Comentaris