La tradició de portar flors als difunts es manté però va de baixa

Malgrat que les floristeries continuen tenint per Tots Sants una de les puntes de feina de l’any, el pas de les generacions suposa una reculada que s’accentua en anys com l’actual, en què molts ciutadans fan pont

Flors en un establiment d'Andorra la Vella aquest dilluns.
Flors en un establiment d'Andorra la Vella aquest dilluns. Toni Solanelles

Les floristeries continuen tenint en Tots Sants una de les puntes de feina de l’any. Això no treu, però, que la tradició de portar flors als difunts, als cementiris, vagi de baixa. A mida que passen les generacions, les següents tenen menys arrelat el costum. I en anys com aquest 2022, que una part de la ciutadania pot gaudir de pont, el fet de marxar del país comporta dos fenòmens: menys vendes en alguns casos o més espaiades en el temps en altres ocasions. Les floristeries consultades, òbviament, no es queixen. Continuen treballant molt. Però cada vegada menys.

Els cementiris brillaran -de fet, ja brillen, perquè hi ha moltes famílies que avancen la feina als dies precedents al primer de novembre- per si sols aquests dimarts. La majoria de nínxols hauran passat per un procés de neteja i de canvi de les flors. La planta que més triomfa, recorden des de les floristeries, és el crisantem, una planta típica de l’època, el moment i el lloc. Una planta funerària, per dir-ho d’alguna manera.

“La planta és més barata que la flor fresca, això ho sap tothom”, indica Carme Coscullano de la floristeria La Magnòlia que ha estat treballant prou bé aquests darrers cinc dies malgrat que sigui una de les floristeries del país -trenta anys pràcticament la contemplen- que ha vist gradualment reduir l’interès de les noves generacions en la tradició floral funerària. Qui no ho veu, no ho veu i ja no compra ni planta ni flor. En tot cas, sigui planta o flor fresca, s’opta abans per una varietat natural que no pas per quelcom d’artificial. Encara que hi ha de tot.

La inflació també es nota. D’entrada, ho noten les floristeries, que busquen mecanismes per atenuar l’increment de preus i poder contenir els increments en vista als clients. ¿I com ho fan? Buscant vies de producció-origen alternatives. Via distribuïdors diversos -de Catalunya, de França- vist que bona part de la planta, de la flor que tradicionalment arriba al Principat, procedeix d’Holanda. Allí sí que s’ha notat la inflació. Els hivernacles necessiten arribar a unes temperatures que demanden força gas. I això ha fet encarir el producte.

Per això que molt del producte que arriba a les floristeries del país -poques o moltes, però tothom busca la millor alternativa, això està clar- ara arriba d’Amèrica Llatina. Moltes de les flors que aquests dies lluiran als cementiris procedeixen de l’Equador o de Colòmbia, on per raons òbvies no cal ‘fabricar’ temperatures altes per garantir una bona floració de les plantes. En fi, que la tradició floral fúnebre es manté. Però cada any una mica més a la baixa. I és clar que aquest 2022 haurà estat molt millor que el funest any de la pandèmia.

Etiquetes

Comentaris

Trending