Un segell per recordar l’activista feminista i humanista Elidà Amigó

Correos emet un nou timbre en reconeixement d’una personalitat andorrana i, en aquest cas, el tribut filatèlic s’inclou en la col·lecció #8MTodoElAño

Comentaris

Enric Riba, Leire Díez i Montserrat Planelles amb el segell.
Enric Riba, Leire Díez i Montserrat Planelles amb el segell. CORREOS

Correos ha presentat un segell dedicat a Elidà Amigó a la seu del ministeri de Cultura. A l'acte de presentació hi han assistit la directora de Promoció Cultural i Política Lingüística del Govern d’Andorra, Montserrat Planelles, i la directora de Relacions Institucionals i Filatèlia de Correos, Leire Diez, entre d'altres. En finalitzar l'acte s'ha procedit al tradicional mata-segellament d’honor.

El segell dedicat a Elidà Amigó forma part de la col·lecció #8MTodoElAño, dedicada a dones emblemàtiques en la lluita per la igualtat. Una iniciativa que s’emmarca dins de la campanya que Correos va iniciar l'any 2021, per tal de posar en valor el treball continuat que la companyia pública ha realitzat al llarg de la seva història per la igualtat de gènere i destacar que el seu objectiu és continuar treballant de l'1 de gener al 31 de desembre per avançar cap a la igualtat plena.

ELIDA AMIGO segell

Imprès en òfset, i amb un valor postal d'un euro, s'ha fet una tirada de 50.000 segells d'unes dimensions de 28,8 x 40,9 mil·límetres. Per tant, en format vertical. A cada plec hi van 25 segells. Aquest segell dedicat a Elidà Amigó es pot adquirir a les oficines de Correus, a través de Correus Market, contactant amb el Servei Filatèlic a l'e-mail atcliente.filatelia@correos.com, o trucant al 915 197 197. La col·lecció en què s'insereix el segell d'Amigó s'ha convertit en una exposició itinerant, que es va inaugurar a Barcelona el 11 de gener passat i romandrà a l'oficina principal de la ciutat, situada a la plaça de Correus, fins el proper dia 20 de gener .

LA PROTAGONISTA

Elidà Amigó va néixer el 5 de setembre de 1935 a Andorra la Vella i va cursar els estudis primaris al col·legi Sagrada Família de la capital i el batxillerat a Lleida, com a becària del ministeri d'Afers Estrangers espanyol. Va ser una de les primeres dones d'Andorra a obtenir una titulació acadèmica superior al llicenciar-se el 1957 a Filosofia i Lletres, secció Història, a Saragossa, i va exercir com a professora d'Història i Literatura al col·legi Sant Ermengol. El mateix any que va acabar la universitat va ser nomenada arxivera del Consell General de les Valls, on va treballar fins a 1969.

Gran defensora dels drets de les dones, va lluitar per la instauració del dret de vot femení a Andorra, que es va aprovar el 1970, quan semblava que ja no era necessària una tasca sufragista, i també va tenir àmplia implicació en àmbits socials i culturals com a membre de diversos col·lectius i entitats. En aquest sentit, va ser presidenta de la Fundació Clara Rabassa durant 23 anys i membre de la junta directiva de Creu Roja. Va passar per múltiples entitats del teixit associatiu del Principat i va deixar diferents treballs de recerca, el més recordat dels quals potser és el llibre ‘693 anys després’, que va escriure el 1971 amb Antoni Morell. Amigó va morir ae 2020 després d'una llarga trajectòria vital i intel·lectual.

Etiquetes

Comentaris

Trending