De fet, per poder desbrossar el camí cap a l’opció remota esmentada caldria modificar la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. A més a més, apunta en la resposta el secretari d’Estat per a les relacions amb la Unió Europea, “l’acord d’associació no reuneix les condicions exigides pel dret intern per a una aplicació provisional posterior a la signatura, a la qual el Govern es podria obligar unilateralment”.
A banda, el mateix text de l’acord –article 112– contempla que “l’aplicació només pot tenir lloc si, un cop dipositat l’instrument corresponent per una part contractant, cap altra part no notifica que aquesta aplicació provisional no pot tenir lloc”. En un marc més general, Riba és contundent a l’hora de descartar una aplicació provisional: “La resposta és negativa”.
Pel que fa al full de ruta que segueix el text de l’acord, el secretari d’Estat parlar d’un procés que “caràcter encara dinàmic”. En aquest sentit, el Consell de la Unió Europea va publicar una nova esmena en un article de l’acord i el Govern, consegüentment, va acceptar-la (el mateix va fer San Marino, es recorda en la resposta). Riba també remarca que el procés no es podrà tancar sense la intervenció del Parlament Europeu: “El procediment de conclusió del costat de la Unió requereix el consentiment del Parlament Europeu, tal com consta en el projecte de decisió del Consell sobre la conclusió de l’acord”.
Riba: “Consultar la ciutadania sense un text signat o bé sense el coneixement de l’opinió de les institucions de la UE generaria un espai d’incertesa pública que el Govern té la responsabilitat d’evitar”
Quant a la convocatòria del referèndum, Riba subratlla a Amador que el Govern manté el full de ruta explicat fins ara: coneixement de la posició expressada per la totalitat de les institucions europees (Consell de la UE, estats membres, Comissió Europea i Parlament Europea; després, arribaria la consulta. “Consultar la ciutadania sense un text signat o bé sense el coneixement de l’opinió de les institucions de la UE generaria un espai d’incertesa pública que el Govern té la responsabilitat d’evitar”, apunta Riba, que vol oferir “el nombre més elevat possible de certeses”. En aquest sentit, amb el procés obert –la tramitació– encara pel costat europeu, “no és possible avançar una data sense incórrer en especulacions”.
Dos punts més sobre els quals demana informació Amador són l’afectació de l’acord al sistema financer i la influència del procés de San Mariano en el full de ruta andorrà. Riba puntualitza que el règim d’accés al mercat interior europeu serà “esglaonat”, amb “la possibilitat de no sol·licitat l’accés a la totalitat d’aquest mercat durant un període que no pot excedir els quinze anys”, cosa que preservaria “els elements d’especificitat i gradualitat que el Govern ha defensat”. La situació de San Marino, d’altra banda, no hauria d’afectar –ni accelerar ni alentir– el camí del Principat: “El text diferencia clarament les situacions jurídiques pròpies de cadascuna de les parts”. Ara bé: “Això no impedeix, naturalment, que en la dimensió externa del procediment existeixi una coordinació política […], ni tampoc que determinades etapes de la tramitació al si del Consell de la Unió Europea siguin comunes”.
Comentaris (5)