El 2025 ha estat un any marcat per un notable increment de les queixes rebudes per la institució, fins a un 38% més que el 2024, que han comportat 443 expedients. Entre aquests, tres promoguts per menors, ha volgut destacar el màxim representant de l’organisme, que ha analitzat les principals problemàtiques que, al seu entendre i amb les dades de la memòria anual a la mà, afecten el país. Entre aquestes, tal com avançar Altaveu, la saturació dels serveis públics que genera “un creixement no harmònic” de la població. Aquest s’ha traduït en “dificultat per cobrir places sanitàries o de docents”, però també en altres queixes, com ara per sorolls excessius.
Sobre el primer punt, Cañada ha posat el focus en el sistema de salut. En aquest sentit, indica que “es troba amb el mateix problema que molta població: trobar pis”. Així, explica que “hi ha professionals que volen venir, que veuen el sou que se’ls ofereix i que els sembla bé, però quan veuen el preu de l’habitatge decideixen no fer-ho”. I això, lògicament, comporta un problema en un sistema on ja hi ha moltes especialitats saturades. En aquest sentit, el Raonador ha indicat que el que cal no és només “abordar les necessitats immediates” sinó també “planificar amb una visió a llarg termini”.
Des de la institució, tal com ja es va incloure a la memòria, no s’ha amagat els retrets pels efectes que ha comportat algunes decisions en matèria migratòria, sobretot pel que fa a l’enduriment dels criteris per poder reagrupar i de les mesures en cas de detectar irregularitats. Sobre aquest segon punt, ha explicat que “pares i mares amb feines poc agraïdes s’han trobat que en el moment d’adreçar-se a l’administració se’ls anul·len els permisos i són convidats a marxar”. I, això, amb “casos de menors que han viscut més anys aquí que no pas al seu país d’origen”.
Per això, ha avisat que “la comptabilitat de la reforma legal amb la Constitució i els acords internacionals signats per Andorra dependrà de com s’aplica i si en cada cas es fa una valoració de l’interès superior del menor”. I, en aquest marc, no ha evitat llançar una pregunta clara a l’aire (o als consellers, segons es vulgui entendre): “a on han de viure aquests nens quan els seus pares va anys que treballen al país?”.
Una pregunta que, en certa forma, també és vàlida per a una altra problemàtica vinculada que ha esmentat Cañada: l’enduriment dels criteris per poder reagrupar la família. En molts casos, ha indicat, “hi ha una impossibilitat material” per fer aquest procés perquè “és gairebé impossible d’acord amb els barems establerts”. I, davant aquesta situació, el Raonador ha indicat que “ens sorgeixen varies preguntes, entre elles el tema de la integració i la cohesió. Què podem esperar d’aquesta persona i què li podem demanar com a país’”.
-seguirà ampliació-
Comentaris (2)