Pons i Porras han repassat l’històric que ha seguit el Principat fins a la redacció d’un text que conté més de setanta articles i més de vint disposicions entre les addicionals, les transitòries i les finals. L’esborrany ha estat presentat aquest matí als agents més implicats, que tenen de marge fins al 17 de novembre per fer les aportacions que escaiguin. La voluntat és que el consell de ministres puguin presentar el text el 2 de desembre i, després, entrar-lo a tràmit parlamentari, avançant-se així gairebé un quadrimestre respecte del calendari legislatiu inicial. El secretari d’Estat ha recordat que quan abans es faci la feina legislativa, abans es podrà avançar de forma efectiva en el marc de la igualtat, “que no s’ha d’imposar sinó que és un dret fonamental, bàsic”.
Pons i Porras destaquen l’amplitud i “transversalitat” d’un text que es voldria que el consell de ministres aprovi el 2 de desembre i que conté, hores d’ara, més de setanta articles i més de vint disposicions
Tant el càrrec polític com la responsable tècnica han insistit en múltiples ocasions en la transversalitat del text, que intervé en molts àmbits i esferes, i porta associat modificacions de diverses lleis, com en el fet que cal fer molta educació i pedagogia abans que l’administració esdevingui una “policia de la igualtat”, que es vol evitar de totes totes malgrat que el text que hi ha sobre la taula inclou un règim sancionador que estableix multes d’entre 100 i 24.000 euros a banda de contenir, també, sancions accessòries com per exemple que una empresa no pugui contractar durant dos anys amb l’administració o que les persones físiques no puguin rebre ajuts o subvencions.
Per contra, el text també obre la porta a certs beneficis fiscals o a què, per exemple, els concursos públics prioritzin la contractació d’aquelles empreses que fomentin la igualtat. Marc Pons, però, ha deixat clar que ni es tracta de perseguir ningú ni tampoc que es facin les coses per rebre guardons sinó que, ha recordat, hi ha estudis que evidencien, que demostren, que “les empreses són més eficients quan tenen plantilles el més equilibrades possibles” en matèria de gènere. I malgrat que el text se sustenta en la “transversalitat” -per exemple, es fan obligatòries les les formacions en matèria de gènere als cossos de seguretat i salvament i altres institucions similars- hi ha moltes directrius que van encaminades cap al sector privat.
El text que hi ha sobre la taula inclou un règim sancionador que estableix multes d’entre 100 i 24.000 euros a banda de contenir, també, sancions accessòries com per exemple que una empresa no pugui contractar durant dos anys amb l’administració o que les persones físiques no puguin rebre ajuts o subvencions
Així, s’obliga totes les empreses, amb matisos en funció del nombre de treballadors que tinguin -el tall se situa en els 50 empleats- a dur a terme un registre de dades per avaluar la bretxa professional. També estaran obligades les companyies de més de 50 empreses si el text avança tal i com està ara a elaborar plans d’igualtat d’una durada màxima de quatre anys. Aquestes obligacions, d’aprovar-se, no serien immediates a l’entrada en vigor de la llei. Marc Pons ha afirmat que hi ha empreses que estan duent a terme de manera inconscient mesures equivalents als plans d’igualtat, i que es tractarà de posar-ho per escrit perquè se’n sigui conscient “i potser la competència o el veí o la veïna” vulgui seguir-li els passos.
El combat de l’assetjament sexual i de gènere també forma part del contingut del text. De fet, ja hi ha lleis que actualment persegueixen aquestes pràctiques, òbviament. Però les empreses no sempre tenen els circuits dissenyats per poder denunciar o posar de relleu pràctiques indegudes. I si hi ha aquests circuits, ha indicat Mireia Porras, tot sovint no es publiciten i després l’efecte és el mateix, el treballador o treballadora que es troba enmig d’un assetjament no sap com ha d’actuar. Porras ha assegurat que aquesta és una dificultat amb què també es troba l’administració quan ha d’intervenir en algun cas.
La cap de l’àrea de Polítiques d’Igualtat ha explicat que l’any passat es va haver d’intervenir en dos casos i aquest 2020 s’ha hagut d’intervenir en dos casos més d’assetjament sexual i de gènere en l’àmbit laboral. “Segur que n’hi ha més”, ha deixat clar Porras, que ha explicat que el departament que dirigeix va fer acompanyament a les quatre víctimes, que van fer totes elles recuperació psicològica. Ara bé, només una de les afectades va decidir efectivament denunciar el cas per les vies legalment establertes.
El secretari d’Estat d’Igualtat ha afirmat que en l’esborrany es garanteix “el principi de l’atenció integral a la salut efectiva, sexual i reproductiva de les dones” i això “vol dir el que vol dir”, però ha evitat parlar de l’avortament
Com s’ha dit, l’esborrany legislatiu és molt ampli i ara està en estudi per part de molts agents implicats. Crea l’Institut Andorrà de les Dones, que s’haurà de desenvolupar reglamentàriament en el termini de sis mesos després de l’entrada en vigor de la llei. De fet, hi haurà molts aspectes que s’hauran de concretar, ha deixat clar Pons, per la via del reglament. El secretari d’Estat, que ha fet referència al fet que la llei, almenys en l’estadi actual, garanteix “el principi de l’atenció integral a la salut efectiva, sexual i reproductiva de les dones”, ha evitat entrar en la qüestió de l’avortament. El principi esmentat “vol dir el que vol dir” i no ha anat més enllà uns Pons que ha deixat dir que a poc a poc “s’han d’anar guanyant drets”.
Entre moltes altres coses, l’avantprojecte de llei també conté una disposició per modificar la llei de règim electoral per tal d’obligar que totes les llistes electorals que concorrin en qualsevol comici hagin de tenir un mínim del 40% de qualsevol dels dos gèneres. “No m’agrada ni posar quotes ni l’efecte cremallera”, ha remarcat el secretari d’Estat d’Igualtat, que ha insistit que “anem cap al principi de representativitat equilibrada” i malgrat que els darrers temps s’hi ha arribat “d’una forma natural, això no vol dir que no haguem de continuar treballant” perquè l’equilibri es mantingui. “Hem de garantir aquests drets.”
Comentaris (1)