Així ho ha explicat la consellera general del Partit Socialdemòcrata Judith Salazar, que ha explicat que ja s’han mantingut unes primeres converses entre els dos grups per mirar de sortir com més aviat millor de l’atzucac provocat per la resolució del TC. Una sentència que, des de la formació, s’ha volgut celebrar. “Es declara inconstitucional denominar de forma diferent el que és igual. És una fita històrica en l’evolució dels drets de les persones”, ha assegurat la també parlamentària Susssana Vela, per a qui “es repara un greuge que hi havia des del 2014, quan es va separar entre unions civils i matrimonis”. Al seu entendre, amb el recurs ara validat per l’alt tribunal, “hem complert amb el deure de protegir els drets civils dels nostres ciutadans”.
I un cop coneguda la sentència, toca veure com es pot aplicar. Tocarà canviar la llei. Ara ja es té clar, malgrat els dubtes inicialment apuntats des del grup ‘taronja’. DA i PS ja treballen i es vol fer, ha deixat clar Salazar, “amb el mateix esperit de consens” que va protagonitzar l’elaboració del text legislatiu, més enllà de les diferències sobre aquest punt. Així, ja s’ha acordat contactar amb els experts que van participar en la redacció de la llei per avaluar quin és el millor camí.
La primera idea seria emprar el mirall espanyol. “Allà també es donen efectes civils als matrimonis canònics”, ha recordat Salazar, tot remarcant que “hem d’anar a buscar realitats en dret comparat que s’assimilin a la nostra”. Així, la inspiració seria el Codi Civil del país del sud. “Ens sentiríem còmodes amb aquesta fórmula i és la que explorarem en primera instància”, ha manifestat la consellera general socialdemòcrata.
Es vol, això sí, “implementar la sentència el més ràpidament possible”. I una de les claus, lògicament, serà comptar amb la complicitat de Terceravia per adoptar mesures que permetin agilitzar el tràmit parlamentari, com ara la renúncia a presentar esmenes. “La llei ha d’entrar en vigor al febrer”, ha recordat Salazar, que avisa que “ens podem trobar amb alguna situació de buit legal i hem de treballar amb prou celeritat per evitar-ho”.
La parlamentària ha volgut desgranar els principals punts de la sentència. “Nosaltres, com a legisladors, hem de regular la institució civil i la canònica ha de tenir les seves pròpies normes. I a partir d’aquí, en virtut del concordat, al matrimoni canònic se li donen efectes civils”, ha apuntat. I ha remarcat que “des del punt de vista civil, no podem triar una fórmula que indiqui ni la confessió religiosa ni l’orientació sexual perquè es contravindria l’article 11 de la Constitució, el que estableix la llibertat religiosa i que diu que ningú pot ser obligat a manifestar les seves conviccions”. Per tant, “si ja posem la denominació canònic, estem forçant que la gent exterioritzi les seves creences”.
Sobre si la sentència suposa un toc d’atenció al Copríncep episcopal, més enllà dels grups de la majoria i el Govern, la parlamentària canillenca ha estat moderada. Així, el primer que ha volgut posar en relleu és que “qui és competent per regular l’ordenament jurídic és el parlament com a representació dels ciutadans que ens deleguen la sobirania popular”. I això, ha defensat, també seria vàlid “si es vol despenalitzar l’avortament”. Sobre la Llei de persona i família, s’ha limitat a apuntar que “si hi ha hagut concessions, qui les hagi fet haurà de fer les reflexions pertinents”.
Comentaris (6)