La vicepresidenta de l’associació ANDTDAH Albatros, Teresa Cobo, explica que aquesta és una de les medicacions de primera elecció i que les famílies es troben amb la mateixa resposta en arribar a la farmàcia: “no n’hi ha i no se sap quan arribarà”. Cobo detalla que “no estem parlant d’un fàrmac que salva vides, però per a uns nens que han de fer els deures o uns estudiants d’un cert nivell que tenen exàmens, no disposar d’aquesta ajuda els afecta molt”. Per això, molts professionals de la salut mental es plantegen canviar la medicació, però això també genera preocupació entre els pares, ja que els seus fills ja havien trobat una estabilitat amb un producte concret.
Però, per què no n’hi ha? Segons el president del Col·legi de Farmacèutics, Jesús Robinat, un dels motius és el proteccionisme per part dels països veïns. “Hi ha molta preinscripció d’aquest medicament”, explica tot afegint que sovint hi ha problemes amb la seva fabricació o distribució del fàrmac. “Aquí a Andorra aquest problema s’agreuja perquè depenem que ens els enviïn d’Espanya, i si hi ha molta tensió i demanda d’aquest medicament, el que fan des d’Espanya -o si fos el cas França-, se’ls guarden per ells i en reserven uns pocs per l’exportació”. Això explica per què a vegades les famílies l’han trobat a la Seu d’Urgell, però en passar la frontera es troben el calaix buit.
Aquest no és només un problema que hi hagi amb els medicaments pel TDAH, sovint també passa amb els fàrmacs hipertensius que arriben des de França: “Hi ha bastants problemes, sovint demanem una cosa i no ens ho envien, i quan truquem ens diuen que és que hi ha tensió del medicament i se’l queden per ells”. En el cas d’aquests, però Robinat apunta que tenen sort perquè és un medicament que també es pot demanar a Espanya, però en el cas de la del TDAH, no es pot fer a l’inrevés. Tot i això, recorda que no suposa un gran problema, ja que el metge li pot prescriure un dels altres medicaments disponibles, que al contrari del que es pensen a vegades els pares, no li passarà res als nens per provar-ne un de diferent.
El president del Col·legi de Farmacèutics, però remarca també que per això és essencial que les farmàcies estiguin ben organitzades i ben servides, perquè “si no, no tindrem medicaments per tots, i no comencem a obrir farmàcies com bojos. Jo sempre dic que les farmàcies han d’estar al costat del malalt”.
Comentaris (1)