Pot ser justa una IA sense dones entrenant-la?

La poca presència femenina en posicions de lideratge tecnològic es mantindrà si no hi ha referents: Karina Gibert i Mònica Espinosa ho són després de fer camí soles en un entorn plenament masculí

Mònica Espinosa i Karina Gibert.
Mònica Espinosa i Karina Gibert. Gerard E. Mur

Si volem que una eina d’intel·ligència artificial sigui representativa, cal que aquells que l’entrenen conformin un grup divers, representatiu de la societat. O, almenys, que els entrenadors implicats contemplin que la direcció de la IA en qüestió ha de valorar la diversitat social, tots els grups que integren la ciutadania. De moment, no estem en aquest escenari. Una evidència que avui han exposat Karina Gibert, degana del Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya, i Mònica Espinosa, directora del Centre d’Innovació i Competències de l’Agència de Seguretat de Catalunya, durant un acte celebrat a l’Auditori MoraBanc en què s’ha analitzat la presència de les dones en l’entrenament d’intel·ligències artificials.

La resposta, doncs, a la pregunta que encapçala aquesta peça és ben clara: no, la IA no serà representativa, justa o ètica sense dones entrenant-la. Gisbert i Espinosa han assenyalat que “si no l’entrenes bé, la IA pot tenir comportaments que no són neutres, pot presentar disfuncions; els equips que entrenen la intel·ligència artificial són majoritàriament masculins i s’han distret de verificar que les dones estiguin representades a les dades, que l’eina funcioni equilibradament quan es parla d’home o de dones, que no tinguin predilecció per ells”.

Per què, però, no hi ha dones liderant projectes d’IA, participant del seu entrenament? El problema és de base. Gibert apunta a l’educació: “No pots posar dones en un entorn on no n’hi ha. Per tant, treballem molt perquè hi hagi un canvi en aquest mercat. I el canvi no serà immediat. Hem d’anar molt enrere, és a dir, treballar amb les alumnes de primària i secundària. Inspirar-les perquè vulguin dedicar-se a carreres tecnològiques”. “No tenim professionals formades. N’hi ha molt poques”, reitera Gibert, que sí que ofereix una certa esperança: “Fa sis anys, a la meva facultat, teníem un 5% d’alumnes i ara ja passem pel 22%. I anem molt de pressa perquè fem moltes accions”.

A més a més, la poca presència de dones en posicions de lideratge tecnològic es mantindrà (o s’agreujarà) si no hi ha referents. Gibert i Espinosa ho són. Tenen perfils molt potents, inspiradors. Per arribar al lloc que ocupen –càrrecs de responsabilitat– han hagut de fer camí soles en un entorn plenament masculí. “Mai me n’he penedit”, ha dit Gisbert sobre la tria professional, que no va implicar grans dubtes per l’afició a les matemàtiques i el seu bon domini. Havent-se format, totes dues van accedir al mercat laboral, on es van trobar rodejades d’homes decidint: “Sempre ets la senyora que està allà i veu les coses d’una altra manera”. “És molt difícil”, segons Espinosa, “encara una discussió sent l’única dona”. Al cap i a la fi, la sensació durant molts anys –i encara ara– ha estat la d’actuar com a “dissidents”. Dissidents necessàries per assolir una tecnologia just i ètica, no esbiaixada per la mirada masculina.

Etiquetes

Comentaris

Trending