“Nosaltres tenim la voluntat d’elaborar un cert nombre de principis i de punts programàtics que ens agradaria compartir amb els polítics”, ha explicat Fiñana, que considera necessari passar de la preocupació pels resultats a la proposta de mesures concretes. En aquest sentit, assegura que volen “ser actius a l’hora de proposar mesures a les candidatures” i conèixer com les valora cadascuna de les formacions polítiques. L’objectiu és posar sobre la taula qüestions que, segons les entitats, cal modificar, millorar o reforçar per afavorir l’ús de la llengua oficial.
De moment, però, Fiñana prefereix no avançar el contingut d’aquestes propostes perquè encara les estan treballant. Tampoc no hi ha reunions concertades amb els partits, tot i que la intenció és establir-hi contacte de cara a les eleccions generals del 2027, quan les candidatures estiguin definides.
La iniciativa arriba després de la publicació de l’enquesta d’usos lingüístics, uns resultats que no han sorprès especialment Plataforma Andorrana per la Llengua. “Nosaltres ja havíem anticipat una mica aquests resultats fa dos anys”, recorda Fiñana en referència a l’estudi que l’entitat va elaborar el 2024 sobre l’ús del català als comerços d’Andorra la Vella. Considera que aquella radiografia ja apuntava una tendència que ara es confirma a escala nacional i que, més enllà de les estadístiques, també es pot percebre en les relacions quotidianes.
“El Govern ha dit que les xifres són preocupants, nosaltres estem d’acord”, afirma. Ara bé, el president de l’entitat defensa que revertir aquesta situació no pot recaure exclusivament en l’executiu. Per això, fa una crida a tots els actors socials perquè assumeixin la seva part de responsabilitat, des de les administracions fins a les empreses i els mateixos ciutadans.
LES EMPRESES I EL MODEL DE CONTRACTACIÓ
Una de les qüestions en què Fiñana posa especial èmfasi és el paper de les empreses en la integració lingüística dels treballadors que arriben de fora. Tot i reconèixer que els canvis demogràfics dels darrers anys han tingut un impacte en els usos del català, considera que el model de contractació també hi té molt a veure. “Les empreses han de tenir uns certs principis a l’hora de contractar persones que venen de fora”, manifesta. Per això, aposta per afavorir “contractacions amb vocació d’arrelament” i, sempre que sigui possible, incorporar persones que ja coneguin el català.
Aquesta responsabilitat empresarial, però, ha d’anar acompanyada d’un canvi d’hàbits entre els mateixos catalanoparlants. Fiñana coincideix amb la reflexió feta per Cultura Activa sobre la facilitat amb què una part de la població passa al castellà quan es relaciona amb persones nouvingudes.
“Només el fet de mantenir el català ja és un pas essencial que pot fer qualsevol persona”, defensa. Explica que, segons la seva experiència, molts interlocutors que inicialment responen en castellà entenen perfectament la llengua oficial i, en alguns casos, fins i tot s’esforcen a contestar en català. “I fins i tot t’ho agraeixen”, afegeix, perquè mantenir la conversa els permet familiaritzar-se amb la llengua i practicar-la.
“Les empreses han de tenir uns certs principis a l’hora de contractar persones que venen de fora”, afirma Fiñana
Per al president de Plataforma Andorrana per la Llengua, aquesta actitud també està relacionada amb la consciència que té la societat sobre la importància del català. En aquesta línia, apunta que encara falta interioritzar que la llengua oficial no és només una qüestió administrativa, sinó un dels elements que defineixen la identitat del país. “El català hauria de ser l’element vertebrador” de la identitat col·lectiva, sosté.
Si la tendència actual es manté durant molts anys, diu, es podria acabar produint una situació en què el castellà fos la llengua predominant en les relacions quotidianes i el català quedés relegat als àmbits institucionals o formals. Un escenari que volen evitar, tot i que Fiñana també rebutja donar per perdut el futur de la llengua. “A curt termini no desapareixerà”, assegura, i insisteix que encara hi ha marge per revertir la situació si les institucions i la societat actuen conjuntament.
Paral·lelament a aquesta iniciativa política, la plataforma també treballa en una nova edició de l’enquesta sobre els usos lingüístics als comerços, que preveu publicar abans d’acabar l’any.
Comentaris (1)