Suposadament, perquè la immensa majoria d’aquests obrers no han treballat ni un sol dia. Quan han arribat a Andorra, la constructora establerta al país els ha assegurat que no té feina per donar-los. No cobren ni un cèntim d’euro. No tenen amb què mantenir-se. Sols l’allotjament que els va facilitar la constructora que ara se’n despreocupa totalment. Sempre segons la versió de Castillo, que assegura haver vist els contractes signats per Prosoma, l’empresa amb domicili social a Encamp que pretenia fer-los treballar. I que ara, aparentment, es fa l’orni.
D’aquest mig centenar d’obrers, algun dels quals és al país des del febrer, n’hi ha una desena que són els més actius i els que han posat en coneixement de l’associació la situació per la qual passen. S’estan en un pis de quatre habitacions. La resta tenen por i vergonya a parts iguals
D’aquest mig centenar d’obrers, algun dels quals és al país des del febrer, n’hi ha una desena que són els més actius i els que han posat en coneixement de l’associació la situació per la qual passen. S’estan en un pis de quatre habitacions. La resta tenen por i vergonya a parts iguals. L’allotjament no és el problema. El gran maldecap és que van arribar a Andorra pensant-se que això seria la panacea i s’han trobat al Principat i esquilats. “És un altra empresa, però és el mateix mecanisme” que s’havia emprat fins ara. De fet, Castillo sospita que almenys al Perú, l’empresa que subministra la mà d’obra podria ser la mateixa però havent canviat de nom.
El negoci el fan cobrant-los força més del que costa el bitllet d’avió per poder venir fins a Europa amb la promesa que se’ls ha fet tot una gestió per poder-los garantir un contracte de treball que, ara per ara, segons Castillo, és paper moll. A més, a la majoria se’ls van quedar el passaport en sortir del Perú, per la qual cosa ara tindrien dificultats per poder retornar, més enllà de la manca de diners. Algunes famílies han hagut de sol·lictar préstecs a corre-cuita per mirar d’ajudar els parents que es troben a la vella Europa deixats de la mà de Déu. Ben bé el món al revés.
Castillo es mostra indignat. I espantat, també. Perquè li asseguren que més aviat que tard està previst que arribi un altre contingent de treballadors peruans que es trobaran, probablement, en la mateixa situació. I no és evident. Per aquest motiu, i aprofitant que la ministra de Treball, Conxita Marsol, “ens va assegurar que les portes del seu despatx estaven obertes”, s’hi posaran en contacte per demanar que intercedeixi en aquesta situació i miri de posar-hi remei. Per als peruans, la història es repeteix. Misèria humana barrejada amb la mesquinesa de l’home. Mala peça al teler.
Comentaris (14)