Perdre la nacionalitat d'origen o els anys d'espera, motius per no tenir el passaport andorrà

El director del CRES, Joan Micó també fa referència als residents que no volen passar l'examen d'assimilació

Comentaris

El director del CRES, Joan Micó.
El director del CRES, Joan Micó. Toni Solanelles

No perdre la nacionalitat del país d'origen, considerar que després de 20 anys o més al país ja no els cal el passaport o haver de passar un examen, són els tres principals motius que exposa el director del Centre de Recerques Sociològiques (CRES), Joan Micó per no accedir a la nacionalitat andorrana. Les peticions han baixat un 56% en deu anys segons ha publicat aquesta setmana el departament d'Estadística de Govern.

Micó recorda que el tema de la nacionalitat es pregunta en les diverses enquestes que s'efectuen. En el cas de no perdre la nacionalitat del país d'origen cal subratllar que a Andorra està prohibit tenir dos passaports i que cal renunciar a l'original si es vol obtenir l'andorrana. "Hi ha també el cas de gent que després de 20 anys o més consideren que no el necessiten perquè, per exemple, tenen una edat i volen tornar al seu pais d'origen", diu el director del CRES. Entre aquests, n'hi ha que creuen que s'ha d'esperar massa  anys per ser andorrà. "També hi ha els que no volen passar l'examen, però són pocs casos", afegeix.

Segons la darrera enquesta, una mica més de la tercera part dels qui tenen el passaport andorrà no van néixer al Principat.  La majoria d'aquests el van aconseguir després de residir al Principat més de 20 o 25 anys i haver passat l'examen d'assimilació. Però hi ha un percentatge important que ho va fer per matrimoni o per haver cursat els estudis obligatoris a Andorra. També n'hi ha un de cada deu, aproximadament, que va adquirir el passaport per ser d'ascendència familiar andorrana.

Un total de 755 persones residents van sol·licitar la nacionalitat andorrana durant l'any 2020, fet que suposa una variació del -33,3% amb respecte a l’any 2019. Del total de sol·licituds presentades, 470 van ser atorgades amb plenitud de drets (62,3%) i 285 van ser resoltes amb el reconeixement del dret d’adquisició de la nacionalitat a títol provisional (37,7%) en espera que la persona interessada, en el termini legalment establert, acredités la pèrdua de la o les nacionalitats d’origen. 

 

Etiquetes

Comentaris (6)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.