Negativa dels bancs a obrir comptes corrents a alguns ciutadans pel seu passat

El Raonador alerta de queixes rebudes de persones que pel seu historial de deute o per haver passat per la presó es troben amb la negativa de les entitats financeres a facilitar-los un IBAN i demana que es trobi una solució

Un home fent servir un caixer automàtic.
Un home fent servir un caixer automàtic.

Escolta l'article ara…

0:00
0:00

El Raonador del Ciutadà ha alertat d’una situació que, els darrers mesos, s’està repetint en les queixes que atén la institució. Xavier Cañada explica que hi ha andorrans a qui els bancs refusen obrir-los cap compte corrent. El motiu esgrimit és el seu “històric”, com ara persones que han estat a la presó o que han tingut deutes. Des de l’organisme s’adverteix de les problemàtiques que comporta aquest vet a l’hora d’intentar refer la vida i, per això, ja s’ha posat en contacte amb les entitats per mirar de trobar una solució.

Cañada defensa que com a Raonador està legitimitat per atendre aquestes queixes, ja que malgrat que els bancs siguin empreses privades, “ofereixen un servei públic” que, a més, “és reforçat perquè la llei ens diu que tant sí com no hem de passar per un banc”. I, en aquest cas, no pas a tothom. Els afectats per aquesta negativa a obrir un compte “són andorrans que viuen al país”, però a qui les entitats no volen tenir tractes. Les casuístiques són diferents, com ara que “hagin tingut deute o embargaments” o també hagin passat una temporada a la presó per algun delicte.

En fi. Hi ha tot una amalgama de circumstàncies que dificulta que aquestes persones tirin endavant”, remarca el Raonador. Així, recorda que “si vostè és adult, té ganes de treballar i té feina, però no té un IBAN no ho podrà fer”. I és que la Llei de relacions laborals és clara en aquest sentit: el salari no es pot pagar físicament sinó que cal ingressar-lo en un compte corrent que, lògicament, aquestes persones no tenen.

Vistes les queixes rebudes, que s’han incrementat de forma notable al llarg dels darrers mesos. Un cop contactats els bancs, aquests “ens diuen que són una empresa privada i que poden decidir a qui li obren un compte i a qui no”. També al·leguen “una qüestió de reputació” i el risc que veuen en aquests clients. Cañada, però, defensa que aquestes persones han de poder tenir dret a una segona oportunitat, ni que sigui sota certes limitacions. “Si algú ha tingut un passat conflictiu o ha passat per la Comella, tothom es pot equivocar, però un cop surt ha de poder refer-se”, argumenta, tot assegurant que “molts reconeixen que l’han pifiat però ara volen tirar endavant i com a societat els hem de donar aquesta oportunitat; només faltaria”.

Per això, entén que “no se li faci una targeta de crèdit o un préstec”, però sí, un mínim per poder operar. Per això, vol treballar conjuntament amb Finances i els bancs. “Jo tinc esperances de trobar una solució. Hi ha alguna entitat que s’ha avingut a analitzar els casos i penso que s’arribarà a bon port”, ha comentat.

Comentaris

Trending