Marta Domènech, nomenada nova gerenta d’Andorra Recerca i Innovació

El mandat de la fins ara investigadora de l’eix de sostenibilitat de la fundació durarà cinc anys

Comentaris

Marta Domènech, nova gerenta d’Andorra Recerca i Innovació.
Marta Domènech, nova gerenta d’Andorra Recerca i Innovació. AR+I

El Patronat de la fundació privada del sector públic, Andorra Recerca i Innovació (AR+I), han acordat, en la sessió celebrada aquest dimecres, el nomenament de la investigadora Marta Domènech com a nova gerenta de la fundació. Aquest nomenament és fruit d’un procés de selecció iniciat després de l’anunci publicat al BOPA el 4 de desembre, i arriba després que l’excònsol d’Andorra la Vella, David Astrié retirés la seva candidatura per evitar la politització de la fundació. Domènech té ara per endavant un mandat de cinc anys. La fins ara detentora del càrrec, Vanesa Arroyo, havia anunciat la seva dimissió irrevocable, que porta per data el 31 de març.

La nova gerenta d’AR+I ha estat, des del 2020 i fins avui mateix, investigadora de l’eix dedicat a la recerca en sostenibilitat de la fundació, i des del febrer de l’any passat també exercia les tasques de coordinació de tota l’àrea de recerca. Anteriorment, ha estat enginyera ambiental a l’empresa Ambiotec M&S SLU d’Andorra (2020-2021), cap d’Enginyeria Forestal de la comarca del Ripollès del departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya (2015-2020) i coordinadora del Programa de Formació i Inserció forestal (PFI) a l’Escola Pia d’Olot (2018-2020). També va ser cap de la Unitat de Medi Biòtic de l’antic Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra que formava part de l’Institut d’Estudis Andorrans (2007-2015).

David Astrié en una imatge presa al Parc Central.

Relacionat

Astrié retira la seva candidatura a la gerència de l’AR+I per evitar-ne la politització

El seu nomenament arriba després que l’excònsol d’Andorra la Vella retirés la seva candidatura a la gerència de l’AR+I per evitar que la institució es pugui polititzar. La decisió l’hauria adoptat després d’afrontar la prova professional i de veure que els seus lligams polítics podien condicionar el procés i, a la llarga, perjudicar la seva imatge pública, però també professional en l’eventual cas que opti a altres processos de selecció laboral, no necessàriament públics sinó en l’àmbit privat.

Comentaris (7)

Trending