Sobre el paper, hi havia una propietat històrica, qui al seu dia va promoure l’immoble, que hauria arribat a un pacte amb un grup d’inversors coordinat per un intermediari immobiliari que és qui s’encarregava de cercar interessats finals en els habitatges i també que havia de fer diversos tràmits burocràtics com ara gestionar la divisió horitzontal de l’immoble per tal de poder-lo vendre per ‘peces’. Aquest procés, però, s’ha anat dilatant i segons que han explicat les fonts consultades, no s’ha arribat a consumar ni la compra-venda inicial.
TITULARITAT
És a dir, hores d’ara els qui suposadament invertien en tot l’immoble per després vendre l’edifici per unitats no serien hores d’ara els titulars de res. Davant d’això, els potencials interessats -llogaters actuals o no- en adquirir pisos haurien deixat clar als intermediaris immobiliaris que sense una prova irrefutable de la titularitat de la propietat ningú no pensa avançar res. Entre altres coses, han assegurat les fonts, perquè s’estan fent contractes diferents, amb almenys dos canvis els darrers mesos per a cadascun dels interessats i, a més, les clàusules es considera que podrien ser abusives.
Més enllà de demanar inicialment unes arres equivalents al 10% del total de l’immoble que posteriorment, almenys en alguns casos, s’ha doblat (del 10 al 20%), el contracte proposat plantejava que si prometent adquirent finalment es feia enrere, aquest comprador potencial perdria els diners avançats. En canvi, en el cas que l’operació immobiliària no tirés endavant, l’intermediari no hauria d’afrontar cap penalització. I tot plegat està creant un gran clima de desconfiança.
23 DE JULIOL?
Hi va haver un primer moment que la divisió horitzontal hauria d’estar enllestida durant el mes de maig i, per tant, també la compravenda inicial. És a dir, la transmissió del propietari inicial als inversors. Però això no va tenir lloc i tampoc es va fer res durant el mes de juny. I al juliol la situació s’ha anat endarrerint també. Ara, han assegurat les fonts consultades, “sembla que la compravenda s’hauria de fer el 23 de juliol” i posteriorment serien citats al notari els compradors finals per escripturar cadascuna de les unitats.
Però segons les fonts consultades, ningú no es refia de res i “sembla com si els inversors, o alguns d’ells, anés faltat de diners. Perquè la pressió que estan fent amb els potencials interessats, en algun cas, és molt forta”, han explicat. Els canvis de contracte, el fet que en funció de qui sigui l’interessat les condicions siguin unes o les altres… tot plegat fa mal pensar els interessats en els habitatges. Alhora, els llogaters actuals, poc o molt, tenen relació amb la històrica propietat. I des de Casa Tudel se’ls assegura que no hi ha perfeccionada la compra-venda inicial i que tampoc està clar que s’acabi donant.
DESCONGELACIÓ
I per acabar-ho d’arreglar, asseguren les fonts, l’aprovació de la llei de desintervenció dels lloguers fa que, en certa forma, els lloguers més nous, que no són gaires perquè en l’immoble en qüestió hi ha famílies que fa molts anys que viuen al mateix lloc, en alguns casos fins a gairebé sis dècades, operin les condicions imposades o establertes en el nou marc regulador. I, en aquest sentit, recorden les fonts, hi ha “una certa protecció fins al 2030”. Cert és que hi ha excepcions que pot dur al llançaments dels inquilins, però en aquest sentit ja s’ha de forçar més la màquina.
En alguns moments, quan alguns veïns, llogaters actuals, van advertir de la situació i de la vigència dels contractes, se’ls hauria advertit que es podrien activar mecanismes com de la necessitat de disposar de l’immoble per a un familiar. Però és clar que en una operació tan ‘gran’ i que ha tingut una notable transcendència pública, l’administració, sigui directament o a través de l’Institut de l’Habitatge, haurien d’establir certs controls per assegurar que qualsevol decisió que s’adopti és ajustada a Dret.