El document de candidatura està molt avançat però l'objectiu és acabar de pulir-lo ja que no es vol oblidar cap detall per poder ser el primer país que obté el segell. Tot i això la intenció inicial des de Govern era que la Comissió Nacional Andorrana per a la Unesco la presentés aquest any, juntament amb el ministeri d'Afers Exteriors. La Unesco hauria d'emetre la seva resolució sis mesos després aproximadament.
Entre els punts forts de la candidatura hi ha el fet de tenir un patrimoni natural i cultural representatiu, poc pertorbat i d’alt valor, que prop del 15% del país siguin espais naturals protegits, que té un ordenament jurídic alineat amb els seus objectius estratègics, i que hi ha una sensibilitat i demanda social per preservar els valors patrimonials del país i garantir una herència territorial de qualitat per a les properes generacions.
Tot i això hi ha veus crítiques com la del moviment AD.Hoc que va demanar obertament a la directora general de la Unesco, Audrey Azoulay, que denegui la candidatura perquè Andorra es converteixi en el primer país a ser reconegut íntegrament com a Reserva de la Biosfera. Ho va fer en una carta datada el passat 8 d'abril: “Es tracta, per a nosaltres, d’una qüestió que ens genera la major inquietud, i per això ens adrecem a vostè amb l’esperança que no avalarà una manera de fer que destrueix no solament el paisatge i els recursos naturals, sinó també el benestar dels andorrans i que converteix Andorra en un producte especulatiu en detriment de tot el que constitueix un país”.
AD.hoc diu parlar en nom d’una “part” dels ciutadans andorrans convençuts que el país s’ha llançat en una carrera d’“especulació immobiliària” que no garanteix en absolut “el desenvolupament sostenible d’un país extremadament petit i fràgil”. A banda d’això, recorda el projecte de Grifols, “un laboratori P3 en total contradicció amb l’etiqueta Ordino Reserva de la Biosfera”.
Comentaris (4)