La Germandat de Sant Sebastià de Sant Julià prepara una exposició del seu fons documental

La mostra amb llibres antics i litografies ha de servir per visualitzar la tasca de l'entitat laurediana que compta amb 450 socis

Comentaris

Els dirigents de la Germandat de Sant Sebastià, Carmen Sánchez, Enric Naudi i Mari Carme Lamelas durant l'assemblea.
Els dirigents de la Germandat de Sant Sebastià, Carmen Sánchez, Enric Naudi i Mari Carme Lamelas durant l'assemblea. BRU NOYA

La Germandat de Sant Sebastià de Sant Julià de Lòria té el projecte d'organitzar aquest any una exposició amb llibres, litografies i altres documents. L'entitat té actualment 450 socis i va ser fundada durant el segle XIX i autoritzada pel Consell General el 1890. El consell de comú de Sant Julià de Lòria va aprovar la seva creació el 1861El seu objectiu és la prestació de socors mutus entre els associats. És l'organitzadora de l'escudella de Sant Julià de Lòria.

La Germandat ha celebrat aquest divendres, coincidint amb la festivitat de Sant Sebastià, la seva assemblea anual a l'església parroquial de Sant Julià de Lòria. Entre els projectes, a més de l'exposició, hi ha el de la renovació dels estatuts tot conservant les especificitats de l'associació, i la col·laboració en diverses accions solidàries. Una d'elles podria ser l'acompanyament de persones grans que viuen soles. L'entitta ha augmentat el seu número de socis i durant els dos anys de pandèmia va decidir no cobrar la quota als seus associats.

Entre els documents que fan esment a l'entitat hi ha el llibre el llibre d’actes del 'Consell de Carnestoltes, Molt Honorable y Magnific consell de Carnestoltes', que amb el pas del temps esdevindria la Germandat de Sant Sebastià. Recull les actes entre els anys 1731 i el 1836. Es conserva a l'arxiu del comú de Sant Julià de Lòria. En altres documents es troba un precedent al sistema de pagament de baixa, ja que el 1928 es recull que el subsidi s’abona “a partir del tercer dia de la certificació del metge de la malaltia”.

També va ser pionera en donar veu a les dones que hi entren el 1963, set anys abans de tenir dret de vot al país. I en projectes innovadors com la Mútua Elèctrica per enllumenar la parròquia, o en atorgar crèdits als socis fins al 1908. El caràcter mutualista perd pes amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS)  i per la inviabilitat de seguir pagant als socis amb fons reduïts.

 

Comentaris (1)

Trending