El matrimoni Magallón-Font va passar a gestionar el comerç dels pares d’ella quan aquests es van jubilar. L’arribada de Ventura Magallón a Cal Peret del Tit va portar una certa modernització del negoci. En Ventura es va comprar un camió i anava i venia de França introduint al país productes que fins llavors no hi eren. Des de noves verdures a productes com el Duralex, que ben aviat es va convertir en un reclam de la que al 1966 es va passar a dir Queviures Liana, a partir de les sigles de les dues filles grans, Lydia i Anna. Més tard naixeria en Marc.
I és que en Ventura Magallón és el pare de Lydia Magallón, que durant dos mandats, a cavall del segle XX i aquest XXI va ser cònsol major d’Escaldes; d’Anna Magallón, docent que durant molts anys va ser directora del centre de Formació Professional; i Marc Magallón, actual conseller general d’Acció integrat a la majoria Demòcrata. Tots tres han pogut acompanyar el finat com aquell qui diu fins al darrer sospir. No fa pas massa dies havien fet un àpat familiar, sabent que en Ventura ja estava molt dèbil.
Magallón sempre va combinar la feina, la família i la seva estima per la parròquia que el va portar a ser quatre anys conseller comunal. Però de dues naturaleses diferents. El primer mandat de dos anys (1976-1978) va ser representant del quart d’Escaldes al comú d’Andorra. En Ventura, juntament amb en Magí Maestre, Octavi Font, que era el seu cunyat, i altres va ser dels que va empènyer per fer realitat la creació de la parròquia d’Escaldes. I així les coses, els dos anys següents que va estar al comú… ja seria al comú d’Escaldes-Engordany creat de nou.
Comentaris (2)