“El que passa en el món sanitari i sociosanitari no és res més que un reflex de la societat. Es va trampejant com es pot. I el 2027 pot ser encara pitjor”, expliquen fonts properes a una de les empreses d’ambulàncies que fa preventius i altres tipus de serveis relacionats, especialment, amb els trasllats. Si el SAAS té problemes, per a d’altres operadors molt més petits la missió és ja impossible. Hores d’ara, ni tan sols a la Seu no es troba res que convenci aquests professionals.
“El que passa en el món sanitari i sociosanitari no és res més que un reflex de la societat. Es va trampejant com es pot. I el 2027 pot ser encara pitjor”
I si a la Seu no es troba res, anar més enllà i situar-se a més distància de la frontera ja porta a abandonar. Està passant en diferents empreses del sector que veuen com personal que havien aconseguit convèncer els darrers anys ara fa el viatge en sentit contrari. “Les condicions salarials i laborals estan molt bé” comparades en altres indrets, en territoris propers d’on provenen aquests tècnics. “Però l’habitatge ara es fa insostenible”, hi afegeixen.
La qüestió és que “venir a treballar a Andorra ja no surt a compte, almenys no per a persones que vénen soles”, expliquen alguns dels consultats. I és obvi, recorden, que aquests professionals no sempre estan disposats a compartir habitatge amb el primer que passa, en una mena de comuna en què els ocupants van rotant i no saps mai qui et trobaràs al pis quan acabes el torn, quan finalitzes el servei. “Si has d’estar a casa de manera incòmoda i a sobre no pots estalviar res, ja no és interessant.”
L’empresa d’ambulàncies i tècnics sanitaris que assumeix el transport amb assistència bàsica concessionat per l’Estat ha perdut -o perdrà- tres tècnics en dos mesos. Pot semblar que no és gran cosa. Però “som una empresa petita” i això comporta “tensar molt la situació. De moment fem com podem. Però els propers mesos s’auguren encara pitjor” i es tracta d’un sector sensible. I vital en no pocs casos.
Comentaris