La classe benestant augmenta els seus ingressos en detriment de la mitjana

La segona enquesta sobre les condicions de vida també conclou que el risc de pobresa creix, sobretot, entre les persones que tenen feina

Comentaris

El secretari d’Estat de Diversificació Econòmica i Innovació, Marc Galabert en una roda de premsa anterior amb Eric Jover.
El secretari d’Estat de Diversificació Econòmica i Innovació, Marc Galabert en una roda de premsa anterior amb Eric Jover. SFGA

El secretari d’Estat de Diversificació Econòmica i Innovació, Marc Galabert, ha indicat aquest dimarts que l’estrat social més benestant de la població, que té rendes superiors als 35.000 euros, “és el que ha tingut un ritme d’increment dels seus ingressos superiors”, i ho ha fet en detriment de la classe mitjana. És una de les conclusions de la segona enquesta sobre les condicions de vidaLa mostra s'ha fet durant l'any 2019 a 800 llars amb una enquesta presencial mitjançant un mostreig aleatori.

L’any 2019 els ingressos mitjans han crescut un 2,9%. Ho han fet a un ritme més important per els quintils superiors, l'estadístic d'ordre que té una cinquena part dels valors observats més petits o iguals que ell i en aquest cas, s'agrupa la població en cinc franges per nivell d’ingressos. S'observa un increment de l’índex de Gini, que s'utilitza per mesurar la desigualtat en els ingressos, però es pot fer servir per calcular qualsevol forma de distribució desigual.

Aquest increment de la desigualtat a Andorra, però, no es fa entre les classes més benestants respecte les menys afavorides, sinó entre les més benestants i les classes mitges. Aquest fet s’acompanya d'una millora dels indicadors de privacions materials i la percepció subjectiva de les llars, si bé persisteix un percentatge important de llars del primer quintil amb sobre càrrega dels costos de l’habitatge.

La mitjana d’ingressos per unitat de consum és de 26.245 euros

La mitjana d’ingressos per unitat de consum és de 26.245 euros. La mediana se situa en els 20.370 euros, una xifra que representa un increment de l’1,9% en relació amb l’any anterior. La distribució dels ingressos també presenta diferències per grups d’edat. Els menors de 16 anys són els que disposen de menys ingressos per unitat de consum, amb una mediana de 18.733 euros i una mitjana de 24.027 euros. La franja entre els 16 i els 64 anys presenta una mediana de 20.888 euros i una mitjana de 26.268 euros, i les persones de 65 anys o més presenten una mediana de 18.732 euros i una mitjana de 28.742 euros.

Creixen les persones que es troben en risc de pobresa, si bé davallen les que estan en pobresa severa i relativa. I també cal destacar el repunt que es dona del risc de pobresa entre les persones que treballen.  En tot cas, Galabert ha volgut recalcar que “l’augment de la desigualtat no vol dir augment de la pobresa” i que així ho confirma el fet que la taxa de pobresa és molt més baixa que la dels països de la Unió Europea i de l'entorn. El director del departament d'Estadística, Joan Soler ha indicat, per la seva part, que el llindar de risc de pobresa, seguint els criteris de l’Eurostat, correspon al 60% de la mediana dels ingressos per unitat de consum.

El risc de pobresa se situa en el 13% amb un lleuger increment en comparació amb el 2018

Per tant, aquest llindar augmenta o disminueix en funció dels ingressos de la població. L’any 2019 (amb dades d’ingressos del 2018) el llindar de risc de pobresa d’Andorra és de 12.222 euros per a les llars formades per un adult, i de 25.666 euros per a les llars de dos adults i dos nens menors de 14 anys. Tot i que el 60% de la mediana és el llindar oficial de risc de pobresa, també es calculen altres llindars per conèixer la distribució i la incidència de la pobresa severa (40% de la mediana) o la pobresa relativa (50% de la mediana). En aquest sentit, del treball estadístic s’observa una davallada de la població en situació de pobresa relativa: el percentatge disminueix del 8,9% del 2018 al 7,2 del 2019. A més, també hi ha una caiguda de la pobresa severa, passant del 4,4% al 4,1%. De fet, la pobresa severa a Andorra se situa per sota de la mitjana de la Unió Europea. Pel que fa al risc de pobresa, es registra una xifra estable del 13% amb un lleuger increment en comparació amb el 2018, quan la població en risc se situava en 12,8%. Aquesta proporció de pobresa és menor que a la resta de països de l’entorn europeu (17%).

Marc Galabert ha recordat que el Govern ja ha aprovat diverses mesures que tenen per objectiu millorar la capacitat adquisitiva dels ciutadans. Així, es destaca l’increment del salari mínim horari interprofessional per a l’any 2021 d’un 3,5% amb efectes a partir del dia 1 de gener.   D’aquesta manera, es fixa el salari mínim horari interprofessional en 6,47 euros/hora. Així, el salari mínim interprofessional mensual quedarà en 1.121,47 euros. Així mateix, el Govern ja va acordar incrementar el salari mínim horari interprofessional un 3,2% i fixar-lo per a l’any 2020 en l’import de 6,25 euros/hora. A més, el consell de ministres va aprovar el Projecte de llei de mesures urgents en matèria d’arrendaments de finques urbanes i de millora del poder adquisitiu. Un text que també inclou un increment de fins al 3,5% de les pensions de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) que tinguin un import brut inferior al salari mínim interprofessional i de les pensions de solidaritat.

Etiquetes

Comentaris (4)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.