La jornada ha estat inaugurada pel bisbe d’Urgell i copríncep episcopal, Josep-Lluís Serrano, i ha comptat amb les intervencions del director de l’Institut Borja de Bioètica de la Universitat Ramon Llull, David Lorenzo, que ha parlat sobre ‘El respecte a la dignitat de la persona en les primeres etapes de la vida’; Xavier Escribano, professor titular d’Antropologia Filosòfica de la Universitat Internacional de Catalunya, que ha ofert la conferència ‘Viure amb dignitat. La relació amb els altres’, i Francesc Torralba, director de la Càtedra de Pensament Cristià, que ha clos la jornada amb la ponència ‘Pacificar el procés final de vida amb dignitat’.
Durant la seva ponència, Lorenzo ha analitzat qüestions com les tècniques de reproducció assistida, la gestació subrogada, la investigació amb embrions i l’avortament, tot exposant diferents perspectives presents en el debat bioètic actual. D’aquesta manera ha manifestat que abans de la concepció cal tenir en compte certes qüestions com per exemple l’entorn en què viurà aquesta persona o la manera com pot ser concebuda, tenint en compte per exemple les tècniques de reproducció assistida o els ventres de lloguer.
En un altre bloc ha donat un cop d’ull a debats “més habituals” al voltant de l’existència de l’embrió i d’aspectes com l’experimentació amb embrions o l’avortament. El tercer bloc s’ha centrat en el debat sobre “quina concepció tenim de l’embrió”, és a dir, “si és un subjecte amb drets”. D’aquesta manera el ponent ha “dibuixat un mapa ètic” oferint una visió “molt descriptiva i neutra” al voltant d’aquests debats tot incidint en la idea que “tot depèn de la concepció que es tingui” del que és un embrió i així ha manifestat que les discrepàncies entre diferents visions poden venir de si es considera que cada persona és “irrepetible i que té un valor en si” o si, per contra, pensem que “no té valor”. Ell ha defensat que una persona ho és des de la concepció i fins a la mort i, per tant, no és “un ésser diferent”. Ha argumentat que és igual “un embrió de set mesos, que de nou mesos, un nounat o un nen de cinc anys”, és a dir, que és “una persona en diferents fases no diferents éssers” i, en conseqüència, es mereix “un respecte des del principi”.
D’altra En la seva intervenció, Escribano ha reflexionat sobre la dimensió relacional de la dignitat humana i ha alertat dels efectes de la immediatesa i la hiperconnexió digital sobre la qualitat de les relacions personals. El professor d’Antropologia Filosòfica ha defensat que el reconeixement de la dignitat d’una persona no depèn únicament de principis morals o intel·lectuals, sinó també de les “disposicions sensibles i afectives” cap als altres. En aquest sentit, ha advertit que el predomini de les interaccions accelerades i dels mitjans de masses afavoreix un “encapsulament” de l’individu en el seu propi món i dificulta la connexió humana. Per això, ha reivindicat la importància de la mirada, el contacte, l’atenció o fins i tot el silenci i els gestos com a primer pas per reconèixer la dignitat de l’altre. El ponent també ha alertat sobre els efectes socials de l’acceleració contemporània i ha defensat que la manera com vivim el temps condiciona directament les relacions humanes.
Finalment, el filòsof Francesc Torralba, director de la Càtedra de Pensament Cristià, ha estat l’encarregat de clausurar la trobada amb una ponència centrada en la dignitat durant el final de la vida. Torralba ha defensat la necessitat de garantir un procés de mort digne mitjançant el control del dolor, el respecte a la voluntat dels pacients i l’acompanyament de les famílies, tot reivindicant una extensió universal de les cures pal·liatives. En la seva ponència de cloenda, centrada en el procés final de vida, ha defensat la necessitat de “pacificar” la mort perquè les persones puguin afrontar-la amb pau i tranquil·litat, posant èmfasi en factors com el control del dolor, el respecte a la voluntat del pacient o l’acompanyament familiar. Tot i reconèixer avenços importants, especialment gràcies a les cures pal·liatives, ha advertit que encara hi ha persones que moren soles o sense els recursos necessaris, i ha reivindicat que la dignitat “ha de ser universal” i estendre’s també a l’última etapa de la vida.
Comentaris