El CFPA, que deixa clar que en cap cas els funcionaris de policia busquen impunitat i que se saben sota el control jurisdiccional alhora que evidencien que “no es tracta de buscar culpables” si no “d’evitar que torni a passar” un cas com el que ha portat davant el Tribunal de Corts dos agents que van tenir un incident amb una ciutadana que anava en pijama el desembre del 2020, demana que “aquesta situació serveixi com a punt d’inflexió i que s’estableixin canals permanents de comunicació entre la direcció del cos de policia i les institucions judicials competents, incloent-hi la Batllia i la fiscalia, amb reunions periòdiques que permetin revisar aquells procediments policials susceptibles de generar dubtes d’interpretació jurídica, detectar possibles discrepàncies de criteri i traslladar qualsevol modificació de manera clara i immediata als agents”.
El sindicat indica que “no hauríem d’esperar que dos policies acabin davant d’un tribunal perquè aflori una discrepància sobre una manera de procedir mantinguda durant anys. Si existeixen criteris que necessiten ser corregits, actualitzats o adaptats a una determinada interpretació jurídica, aquests s’han de detectar preventivament i comunicar amb claredat abans que les seves conseqüències recaiguin sobre els professionals que han d’aplicar-los”.
Per al CFPA, “aquest cas, independentment del recorregut judicial que encara pugui tenir, ha de servir per revisar allò que sigui necessari i reforçar els mecanismes que permetin evitar situacions similars en el futur". “Els ciutadans tenen tot el dret a exigir una policia professional, proporcional i escrupolosament respectuosa amb els seus drets. I els policies també han de poder exigir que, quan se’ls encomana aquesta responsabilitat, les regles siguin clares i els procediments que han d’aplicar ofereixin les garanties necessàries”, s’afirma en un comunicat.
“Respectem la decisió del Tribunal de Corts i els mecanismes de recurs previstos pel nostre ordenament jurídic seguiran, si correspon, el seu curs. Però considerem necessari expressar públicament aquesta inquietud i reclamar que totes les institucions implicades extreguin d’aquest cas les conclusions necessàries perquè una situació com aquesta no es torni a repetir”, manté el sindicat policial que encara hi afegeix que “darrere de cada uniforme hi ha una persona que assumeix decisions, riscos i responsabilitats. I perquè garantir que els policies saben amb claredat com han d’actuar no és només protegir els agents: és protegir el bon funcionament de les institucions, els drets dels ciutadans i la seguretat de tota la ciutadania”.
RESPECTE JUDICIAL I PREOCUPACIÓ
Els sindicalistes mostren “el màxim respecte a la independència judicial i a les institucions del nostre país. Aquest respecte, però, és plenament compatible amb el dret i la responsabilitat d’expressar la preocupació que una resolució d’aquestes característiques genera entre els professionals de la policia. El que ens preocupa no és únicament la situació dels dos companys afectats, sinó el que aquest cas posa de manifest respecte dels criteris, procediments i garanties amb què els agents han desenvolupat durant anys determinades actuacions policials”.
“Durant el procediment, els agents van defensar que havien actuat d’acord amb allò que se’ls havia ensenyat i amb una pràctica d’actuació assumida dins del cos. Segons les informacions conegudes durant el judici, aquesta circumstància va ser corroborada per membres de la mateixa estructura policial”
I repassen com va anar, especialment, la vista judicial, destacant que “durant el procediment, els agents van defensar que havien actuat d’acord amb allò que se’ls havia ensenyat i amb una pràctica d’actuació assumida dins del cos. Segons les informacions conegudes durant el judici, aquesta circumstància va ser corroborada per membres de la mateixa estructura policial”. També consideren molt significatiu que “la fiscalia acabés retirant l’acusació en considerar que existia un error invencible, així com el fet que posteriorment es modifiquessin els protocols interns aplicables a aquest tipus de situacions”.
El CFPA considera que “seria un error reduir aquesta qüestió exclusivament a la formació rebuda pels agents. Estem davant d’una manera de procedir que deriva de la interpretació i aplicació pràctica desenvolupada arran de l’entrada en vigor del Codi Penal del 2005 i que s’ha mantingut durant prop de dues dècades sense que, fins a aquest cas, s’hagués posat de manifest de manera clara una problemàtica jurídica”.
REFLEXIÓ
El context i la situació, porta els sindicalistes a marcar que és necessària una reflexió. “Si una determinada pràctica policial s’ha mantingut durant anys, ha format part dels criteris transmesos als agents i no havia generat fins ara una advertència que obligués a modificar-la, resulta incomprensible que les conseqüències d’aquesta discrepància interpretativa acabin recaient exclusivament sobre els agents que l’han aplicada.”
En aquest sentit, “resulta especialment rellevant un dels arguments exposats pel ministeri fiscal durant les seves conclusions. Si dins de la mateixa estructura policial, inclosos els seus responsables i els professionals encarregats de l’assessorament jurídic, existia la concepció que aquell tipus d’acompanyament no constituïa jurídicament una detenció, no es podia exigir als agents que actuaven sobre el terreny que fessin una interpretació jurídica diferent o més restrictiva d’aquella sota la qual havien estat formats i d’acord amb la qual s’havia actuat durant anys”.
“No estem davant d’una interpretació individual adoptada puntualment per dos agents, sinó davant d’un criteri assumit i aplicat de manera generalitzada, tant en l’àmbit policial com en la pràctica institucional desenvolupada al llarg dels anys. Aquesta realitat és essencial per entendre el context en què els agents van actuar i no pot quedar al marge de qualsevol valoració sobre la seva responsabilitat”
El comunicat del CFPA també recorda que “no estem davant d’una interpretació individual adoptada puntualment per dos agents, sinó davant d’un criteri assumit i aplicat de manera generalitzada, tant en l’àmbit policial com en la pràctica institucional desenvolupada al llarg dels anys. Aquesta realitat és essencial per entendre el context en què els agents van actuar i no pot quedar al marge de qualsevol valoració sobre la seva responsabilitat”.
No es tracta, per tant, asseguren des del sindicat, “de traslladar responsabilitats d’una institució a una altra ni de buscar culpables. Es tracta d’admetre que, quan una mateixa manera d’actuar es consolida institucionalment durant anys, sense que els diferents mecanismes del sistema n’hagin detectat i corregit les possibles conseqüències jurídiques, el problema deixa de poder ser analitzat únicament com una qüestió individual o exclusivament policial i exigeix una reflexió institucional més àmplia”.
I és que “la tasca policial obliga a prendre decisions constantment, moltes vegades en qüestió de segons, davant de situacions canviants, sota pressió i amb informació limitada. Evidentment, portar un uniforme no situa ningú per sobre de la llei. Els policies hem de respondre de les nostres actuacions i aquestes han d’estar sotmeses al control judicial. Però els agents també han de poder confiar que els procediments, criteris i instruccions que se’ls transmeten disposen d’un marc jurídic suficientment clar i segur”.
Comentaris (2)