Andorra millora en l’assoliment de drets LGTBIQ+ però queda encara lluny de França o Espanya

L’informe ILGA 2023 valora els avenços del Principat, sobretot amb la Llei de la Persona i la Família, però avisa que hi ha camí a recórrer com ara posar en marxa una eina que comptabilitzi els crims d’odi o una legislació específica pel col·lectiu

Marxa celebrada el dia de l'orgull LGTBIQ+ l'any passat.

La situació del col·lectiu LGTBIQ+ a Andorra ha millorat en el darrer any. Així ho indica tant l’informe ILGA 2023, que analitza el compliment dels drets en aquest àmbit, tot remarcant principalment l’avenç que ha suposat la Llei de la persona i la família, especialment pel que fa a les persones transsexuals i la possibilitat d’oficialitzar legalment el canvi de nom i de gènere. Malgrat això, encara hi ha camí a recórrer. El Raibow Map posa en relleu que encara s’està lluny de la nota de països veïns com Espanya, França o Portugal.

Aquesta eina mesura el compliment de tota una sèrie de drets als diferents països d’Europa. L’any passat, Andorra assolia un 32% de compliment i se situava en 27a posició, empatada amb Albània. Enguany, ha millorat fins a 5 punts percentuals i arriba al 37%. Avança fins a la 24a posició, entre Estònia i el Marroc.

El rànquing el lidera Malta, amb un 92% de drets assolits. Comparant la posició del Principat amb els països de l’entorn, hi ha encara una diferència substancial. Espanya arria al 74% de compliment i França, al 63%. Un punt percentual menys té Portugal. Per tant, no es pot negar, encara hi ha marge per millorar.

Justament, l’informe ILGA, elaborat en contacte amb l’associació Diversand, que representa els drets del col·lectiu a Andorra, assenyala els àmbits on encara hi ha camí a fer. Per exemple, s’indica que l’Observatori de la Igualtat, que justament hauria de recollir dades sobre crims d’odi contra les persones LGTBIQ+, encara no s’ha posat en marxa. Tampoc hi ha cap llei específica pel col·lectiu, com sí que succeeix a països de l’entorn.

Un dels aspectes que es valora positivament és el fet que el sistema públic de salut inclogués els tractaments amb hormones i de canvi de sexe. Tot i això, s’alerta que “els protocols no han estat encara publicats” i que “un diagnòstic psiquiàtric encara és requerit per accedir-hi”. A banda, també es lamenta que el col·lectiu “continua discriminat en l’àmbit esportiu”.

En la balança positiva, es posa en relleu, justament, l’adopció de la Llei de Persona i Família, que permet “per primer cop” que les persones transsexuals puguin canviar el seu nom i gènere als documents oficials. Es recorda que cal fer-ho mitjançant un procediment davant la Batllia i que els menors a partir de dotze anys poden únicament modificar el seu nom.