Rossell exposa que donada la introducció de dades informàtiques, no es pot saber específicament per quins motius s’han efectuat les denegacions d’accés, tot i que afirma que es tracta principalment de seguretat i ordre públic, documents i visats, i mitjans econòmics. Les denegacions s'han efectuat en aplicació de diversos articles de la Llei qualificada d’immigració. Pel que fa a l’article de la mateixa llei relatiu a la salut pública, no hi ha hagut cap denegació que hi estigui relacionada.
En un altre apartat de la resposta també es detalla que el nombre d’autoritzacions de residència o reagrupament denegades en els darrers vuit anys per antecedents penals és de 246. Durant el mateix període s'han foragitat 1.667 persones però no s'especifiquen els motius que poden ser diversos, mentre que el nombre d’expulsions administratives és de 2.246.
Montaner va entrar la pregunta el mes de juny després de reclamar que es mantinguessin els antecedents penals per poder residir al país en relació a la negociació de l'Acord d'associació amb la Unió Europea (UE) i, més concretament, en l'apartat de la lliure circulació de persones. Per la cap de files d'Andorra Endavant, "la Llei d’immigració vincula clarament la seguretat de l’estat amb mesures preventives per prevenir l’entrada de persones amb antecedents o que resultin un perill per la seguretat de l’estat".