A nivell global, i al marge de les formacions actualment extraparlamentàries, qui més dificultats estaria tenint és la ‘terceravia’, que a més hauria perdut, en certa manera, l’actiu d’un dels seus referents al Consell General com Carles Naudi, previsiblement el cap de llista de CC, que pretén mantenir-se equidistant respecte de tot i formar grup parlamentari propi, una circumstància que ni tan sols persones que els poden ser propers no acaben d’entendre. En el millor dels casos i gràcies a la modificació del reglament de la cambra parlamentària calen tres consellers per formar grup.
Menudalles, ara per ara, al marge, aparentment pocs moviments substancials i ferms s’haurien donat aquesta jornada de dijous, encarant, això sí, un cap de setmana que es preveu d’allò més intens. DA té intenció de presentar totes les llistes que faci -¿a la Massana també?- dilluns a Ordino. La parròquia escollida per fer la presentació de candidatures no és casual. Xavier Espot i el seu equip volen retenir sia com sia la territorial ordinenca i saben que l’aposta per Joan Martínez Benazet és tot un repte. Ara, si els independents acaben tancant una llista prou ben arrodonida i amb el suport de totes les altres formacions, oli en un llum.
La candidatura independent transversal d’Ordino hauria tornat a agafar força no sense dificultats i un ampli debat
El moviment ordinenc estaria permanentment enfilat en una mena de ‘dragon khan’, fins al punt que s’han retirat fins a sis formularis de llistes en les dependències comunals. Demòcrates, és clar, però també liberals, socialdemòcrates, ‘terceravia’, SDP i els promotors del moviment suposadament transversal. Encara hi ha moltes peces per encaixar. I moltes demandes per satisfer. Però després de moltes pedres al camí, durant aquesta jornada de dijous ha semblat que s’obrien algunes clarianes. No pas totes ni molt menys. Fa no fot com a la Massana, on es preveu que aquest divendres sigui clau.
Liberals no tenen clar ni anar sols ni integrar-se a Ciutadans Compromesos. No es refien del moment postelectoral i, sobretot, creuen que podrien acabar infrarepresentats en una candidatura parroquial i suposadament parroquialista que tot apunta que serà liderada, s’ha dit, per Carles Naudi. Els dirigents del comitè parroquial liberal s’han citat aquest divendres amb la comissió electoral de CC per abordar la situació i desencallar-la. Per una banda o per una altra. Amadeu Rossell i Judith Pallarés serien els caps visibles d’una possible llista liberal, encara que també es tindria el suport del PS i, fins i tot, d’algun simpatitzant de ‘terceravia’ a qui el desmarcatge de Naudi no hauria agradat.
Nacionals
Allunyem-nos una mica de les parròquies per anar a les circumscripcions parroquials. Dues dones protagonistes. Una de pràcticament confirmada i avançada per l’Altaveu. L’advocada Eva López fitxa per la candidatura liberal i ocuparà la tercera plaça. En principi, just darrera de Jordi Gallardo i Ferran Costa. I d’una debutant en política a una altra dona que ja sap què és fer-ne però que aquesta legislatura s’ha estat en segona o tercera línia. I que dóna voltes en les travesses demòcrates. La jurista i exconsellera general Sílvia Riva.
Triomfadora a la capital el 2011, Riva apunta ara a la llista nacional de DA. En principi, no seria ni tan sols en un lloc d’elecció directa. Però sí tindria l’exparlamentària el rol de ministrable. Els demòcrates miren de compensar el fet que a Andorra la Vella, per aconseguir el suport de Virtus Unita, s’hagin d’encomanar a Enric Tarrado. Es busquen contrapesos, malgrat que Riva, molt ben vista per exemple pel sector ‘cinquista’ i per l’ala més oberta de la formació, no convenç, per altres raons, a l’entorn de la cònsol Conxita Marsol, que mana i molt.
La resta de formacions continuen treballant per confeccionar les millors llistes possibles. La ‘terceravia’ ho té menys fàcil del previst malgrat que ningú no dubta que acabarà tancat una llista. L’Andorra Sobirana d’Eusebi Nomen també mira d’anar tancant incorporacions per poder arribar fins a les disset (catorze més tres) necessàries. Nomen treballa amb un entorn que ja l’havia acompanyat en altres cites electorals sota el paraigües d’Andorra pel Canvi (Apc) i també fa fitxatges com el de Núria Campamà. Recollir les firmes necessàries per avalar les candidatures és un altre maldecap per a tots plegats, com per exemple per a Units pel Progrés d’Andorra d’Alfons Clavera. Calen tantes signatures com l’equivalent al 0,5% del cens electoral. Poc menys de 150 rúbriques que han d’acompanyar les llistes nacionals, en aquest cas.
Més parroquials
I de la circumscripció nacional, altra volta a les parroquials. Amb un DA que no acaba de tancar Andorra la Vella però que té molta feina avançada en la majoria de parròquies i unes candidatures social-liberals que tot esperant què passa a la Massana i Ordino miren de millorar, en moltes ocasions, els plans B fins ara establerts. On en principi s’hauria donat per tancada del tot la llista, la que composen liberals i socialdemòcrates, o millor al revés en aquest cas, PS i L’A, seria a Sant Julià: Gerard Alís i Joan Fernàndez.
La ‘terceravia’, ara per ara, només podria assegurar la seva presència a Sant Julià via Unió Laurediana, i ni Pere Canturri hauria quallat com a company de viatge d’Emi Matarrodona a la capital ni a Escaldes es trobaven els noms que generessin un consens notable, amb el benentès que es donava gairebé per fet que França Riberaygua estaria en aquesta territorial. La voluntat personal, la primera. La pretensió d’un sector important del moviment a Escaldes: millor un segon lloc. Ara, tot estava en l’aire. Fins dimarts al punt del migdia hi ha temps. Aquest és l’eslògan de bona part dels qui cuinen llistes.
Comentaris (4)