Sense indemnització la família d’un intern del Cedre que va morir en caure per unes escales 

Els tribunals descarten que el SAAS tingui cap responsabilitat en la mort de l’home perquè consideren que hi ha elements suficients per afirmar que la caiguda es va produir durant un intent de fuga 

Al Cedre ja no hi ha més capacitat per a nous contagiats de coronavirus.
Al Cedre ja no hi ha més capacitat per a nous contagiats de coronavirus. ARXIU
La dona d’un intern del centre sociosanitari del Cedre que va morir el 27 de febrer del 2017 en caure per unes escales després d’obrir suposadament una porta d’accés restringit no rebrà la indemnització que pretenia. La família de l’intern considerava que el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) tenia responsabilitat en la mort de l’home, resident canadenc, per no haver adoptat ni el control ni les mesures de seguretat necessàries per evitar el fatídic desenllaç.

L’home havia ingressat al Cedre en règim de dia l’abril del 2016 i va passar a ocupar una situació de residència permanent a partir del desembre del mateix any, però mai no hauria acceptat la seva situació i en diverses ocasions hauria pretès escapolir-se del centre. De fet, en alguna ocasió, tot i anar amb cadira de rodes, s’havia arribat a enxampar l’intern a 500 metres del Cedre ja a l’exterior del recinte. 

La caiguda mortal s’hauria produït el 27 de febrer del 2017 poc després de les 7 de la tarda. L’home, segons es desprèn de les sentències dictades en el marc de la causa, hauria aconseguit memoritzar el codi necessari per obrir una porta d’accés restringit i amb la cadira es va precipitar per l’escala que connectava directament amb la porta esmentada. L’home ocupava una habitació en la tercera planta, la destinada als interns amb certa autonomia i autosuficiència. 

L’usuari del centre, que anava en cadira de rodes, va morir la tarda del 27 de febrer del 2017 en precipitar-se per unes escales després d’aconseguir obrir una porta d’accés restringit

En el moment dels fets, mai no es va acabar d’aclarir en quines condicions havia aconseguit l’home obrir la porta -el codi d’accés el coneixien els treballadors del centre però també els familiars dels interns- ni tampoc la voluntat real de l’intern. Si havia estat una caiguda accidental o buscada. En qualsevol cas, la sala administrativa del Tribunal Superior no dubta en confirmar la decisió de primera instància, que ometia qualsevol responsabilitat del centre i els seu personal, i la situa tota en el costat de l’intern.

Segons la sentència que desestima les pretensions de la família del finat de rebre una indemnització de 80.000 euros, “valorades les circumstàncies anteriors, tenint en compte que l’intern estava ingressat al centre en règim no assistit; que el seu estat de salut no requeria una supervisió constant, i que, en definitiva, hi ha indicis suficients per entendre que fou el propi usuari qui va accionar el sistema de control de la porta de forma voluntària, amb la intenció d’escapolir-se del centre, no es pot imputar a la demandada la responsabilitat per la seva mort, que fou conseqüència d’un lamentable accident provocat pel propi intern”.

Amb aquest raonament, el tribunal es carrega d’arrel els arguments donats per la demandant, la dona del finat, que recordava que l’intern tenia la mobilitat reduïda o que patia un deteriorament cognitiu progressiu. També els familiars consideraven, al contrari del que sempre han defensat els responsables del Cedre i del SAAS, que el pacient necessitava un control i supervisió força continuat i que, per tant, l’accident era degut a una “manca d’atenció del personal del centre”.

Comentaris (1)

Trending