Les signatures del PS tomben el recurs contra els canvis a les Lleis de sanitat i seguretat pública

El TC ni tan sols entra a valorar si les mesures del text són contràries a la Carta Magna, ja que entén que no es pot considerar vàlid el suport a l’acció judicial de dos consellers generals que hi havien votat a favor

Josep Pintat davant la seu del Tribunal Constitucional el dia de la presentació del recurs.
Josep Pintat davant la seu del Tribunal Constitucional el dia de la presentació del recurs. Toni Solanelles

El Tribunal Constitucional ha desestimat el recurs presentat per Terveravia+Unió Laurediana contra la modificació de la Llei de Sanitat i la de Seguretat Pública que va impulsar el Govern i el Consell General per permetre una major eficàcia del compliment de les mesures adoptades contra la pandèmia. L’organisme, de fet, ni tan sols ha entrat en el fons de la qüestió. S’ha negat a valorar-lo, ja que considera invàlides les dues signatures dels parlamentaris del PS, Susanna Vela i Carles Sánchez, que van permetre la presentació de l’acció, ja que van votar a favor del text.

En el seu dia, el recurs va ser presentat per quatre consellers generals, tots ells, llavors, integrats a Terceravia: Josep Pintat, Oliver Alís, Joan Carles Camp i Carine Montaner. Aquesta darrera, cal recordar, fa unes setmanes va abanonar el grup parlamentari i va quedar com a no adscrita. Per presentar l’acció davant el TC, es va demanar les signatures de dos parlamentaris socialdemòcrates, que les van donar, malgrat que havien votat favorablement a la modificació legislativa.

En la sentència els magistrats posen en relleu que el fons de la qüestió es podrà estudiar si, més endavant, i arran de l’aplicació de la Llei, algun ciutadà acaba portant una possible sanció o actuació de les autoritats davant la justícia ordinària

I és a aquest darrer aspecte al qual s’havia aferrat el fiscal general a l’hora de desestima el recurs. Entenia que no tenia sentit que dos consellers generals que havien donat suport al text presentessin un recurs en contra. I el TC ha acceptat aquest argument. De fet, en la seva sentència ni tan sols entra a valorar el fons -si la Llei vulnera o no principis constitucionals-. Es limita únicament a justificar la decisió de no donar per vàlid el recurs per les dues signatures socialdemòcrates.

Així, el TC recorda que, segons la llei que el va crear, “la demanda ha de ser conjunta i compartida en tots els seus termes”. En aquest sentit, no es discuteix el primer terme, però sí el segon. “És en veritat compartida en tots els seus termes? Poden compartir en fots els seus termes una demanda sobre inconstitucionalitat d'una llei, aquelles quatre persones que hi van votar en contra amb les dues altres persones que hi van votar a favor?”, es pregunta, per respondre de forma negativa. “Per tant, el sistema jurídic andorrà no admet allò que s'anomena ‘impugnado de complaenga’ que es allò que s'ha pretès en aquest cas mitjançant la cessió o el préstec de dos consellers generals per assolir el quòrum exigit per a la impugnació”, remarca.

En la sentència es recorda que “la Constitució ha volgut atribuir a una minoria del Consell General, la possibilitat d’interposar un recurs directe d’inconstitucionalitat”, però fixant “un quòrum” i entén que “han de ser persones que no han votat a favor de la llei, perquè aquestos tenen una posició –‘convenciment segut’- d'inconstitucionalitat”. Així, els quatre membres llavors a Terceravia “no disposen del quòrum suficient i no poden fer acréixer el nombre de consellers generals recurrents amb membres del Consell General que han votat a favor de la Llei”.

Tot i no entrar, davant del recurs desestimat, en el fons de la qüestió -si les mesures incloses a les modificacions de les lleis de Sanitat i de Seguretat Pública vulneren la Carta Magna-, els magistrats del TC sí que consideren “procedent” avisar que “sens perjudici de la vigència de la Llei impugnada, mentre no sigui declarada la seva inconstitucionalitat, la qüestió pot arribar novament a aquest Tribunal per la via del procés incidental d'¡nconstitucionalitat, reservada exclusivament i excloentment als òrgans de la jurisdicció ordinària o per la via del recurs d'empara si alguna persona entén que, en un cas concret, els seus drets fonamentals han estat vulnerats en aplicació dels preceptes de la Llei”. És a dir, que més endavant sí que podrien analitzar l’afer en funció de si de l’aplicació del text es deriven demandes davant la justícia.

 

Comentaris (6)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.