Salut i farmacèutics treballen per intentar incrementar el subministrament francès de medicaments

Els cupons mensuals estan deixant els establiments andorrans sense fàrmacs -com el Forxiga o el Xarelto- que cal comprar en la versió espanyola, més cars, fet que complica l’economia d’algunes famílies; a més hi ha un seguit de productes als quals ni tan sols s’hi té accés

Les versions franceses de Doliprane o Efferalgan són, sovint, molt difícils o impossibles de trobar.
Les versions franceses de Doliprane o Efferalgan són, sovint, molt difícils o impossibles de trobar. ARXIU

El ministeri de Salut i els farmacèutics estan treballant per intentar aixecar les limitacions imposades per les autoritats franceses en relació a certs medicaments d’ús elevat i que arriben en comptagotes al Principat o, directament i sense justificació aparent, no arriben. No arriben des de França. Però sí que ho fan via Espanya. La diferència és el preu. Més car en el segon cas en un moment de dificultat econòmica per a moltes famílies.

La versió francesa de productes farmacològics com l’Ozempic, el Birodogyl, l’Efferalgan o el Forxiga, entre molts d’altres, costa molta de trobar. El cupó que s’atorga a les farmàcies andorranes és molt reduït i el producte aviat s’esgota. Això sense oblidar que hi ha una sèrie de productes respecte dels quals les farmàcies andorranes directament no estan autoritzades a comprar a França i no se sap massa ben bé per quin motiu. Es tracta de productes d’alta rotació com per exemple el Doliprane. És sobretot en relació amb aquests últims medicaments que, segons fonts farmacèutiques, està treballant especialment el ministeri de Salut. Per mirar d’aixecar aquestes limitacions injustificades.

Hi ha medicaments com els antidiabètics -per exemple el citat Forxiga- o totes les insulines, o fins i tot productes per facilitar la millora de la circulació del reg sanguini -com el Xarelto- per al qual, des de França, hi ha un cupó mensual per farmàcia, que es el mateix cupó per a totes, i en conseqüència el majorista envia a cada establiment aquelles unitats que han estat fixades. I no més. Els establiments més petits poden arribar a rebre una o dues unitats al mes i, per tant, aviat poden quedar-se sense estoc.

Aquests medicaments són finançats a França i, en conseqüència, el preu per a l’usuari és menor o molt menor en relació amb el seu homòleg espanyol, perquè al país veí del sud les autoritats sanitàries no financen en aquest cas aquells productes. La quota, el límit establert per França a Andorra va històricament lligat al fet que es volia evitar que ciutadans espanyols de turisme al Principat s’abastissin d’aquells fàrmacs subvencionats a França. Per tant, es va fixar una quota en relació amb la població fixa i no pas amb el número d’establiments farmacèutics que hi ha al país.

Tot plegat porta a una dificultat o un problema que s’està mirant de resoldre o, com a mínim, es mira d’analitzar com combatre. De manera individual, alguns farmacèutics recorren a acudir a algunes poblacions franceses i adquirir els fàrmacs que necessiten per poder oferir el servei que demanden els seus clients més habituals i així no perdre’ls. Com que va per quota de mercat, al final són les petites farmàcies qui acaben sortint perjudicades per la situació.

Comentaris (6)

Trending