En tot cas, i després que França i Espanya deixessin clar que procedirien a vacunar -vacunar perquè ens entenguem, perquè no és ben bé una injecció- tots els menors amb nirsevimab, un fàrmac aprovat per l’agència europea del medicament (EMA) a final del 2022, Andorra no hauria reaccionat amb prou rapidesa i sols va acordar medicar aquelles infants de menys de dos anys amb característiques vulnerables. Cardiopaties, afectacions renals… En tot cas, dues dotzenes d’infants, més o menys.
I això que tant des del Col·legi de Metges (COMA) com des del servei de pediatria de l’hospital es va demanar al ministeri que es mirés d’immunitzar la immensa totalitat dels menors de dos anys, que és la població més exposada al virus respiratori sincicial (VRS). No hi va haver manera. Fins que la situació ha sortit -una mica només, perquè les afectacions respiratòries a l’hivern són comunes- de mare i ara fonts governamentals ja afirmen que es valorarà de procedir a tractar tots els menors. Això sí, abans s’ha d’haver immunitzat els menors vulnerables.
I el nirsevimab, que és un tractament farmacològic d’última generació, està a l’abast de molts pocs laboratoris farmacèutics, poquíssims, i, alhora, només s’usa en tractaments hospitalaris. És a dir, només s’administra en hospitals (o equivalents, com alguns CAPs a Catalunya, per exemple) però sempre de la xarxa pública. Hores d’ara ni els centres privats no tenen accés a aquest tractament que sembla resultar prou efectiu i evita passar més d’un i de dons menors per un petit calvari.
Comentaris (7)