Els professionals de l’hospital i dels dispositius associats ja han estat avaluant fil per randa el document. La reunió d’aquest vespre tenia més de resoldre dubtes i neguits que no pas d’aportar gaire novetats respecte d’un document que, amb annexos inclosos, supera les 100 pàgines. L’han seguida unes 80 persones de manera presencial i 80 més en la connexió en línia. I ha estat força productiva. Tant la directora general, Meritxell Cosan, com altres membres de la direcció i del comitè d’empresa han pogut fer les seves reflexions i explicacions. Un dels primers aspectes que s’ha destacat és el de la reducció de la jornada laboral. Aquest 2026 es treballant 38,2 hores a la setmana i el conveni fixa que a partir del 2028 s’hauran de fer 37,5 hores setmanals.
Si se segueix amb la jornada laboral -hi ha aspectes en pro de la conciliació familiar molt ben valorats-, un dels aspectes negatius de l’acord final i que, de fet, ha estat un dels elements que ha retardat més la validació definitiva del conveni per part de les institucions que n’havien de fer el control post acord entre direcció i els representants dels treballadors és que el fet d’homologar-se a convenis internacionals com la Carta Social Europea farà impossible de totes totes -només per a casos de força major es podria forçar la màquina- jornades laborals que superin les 60 hores setmanals.
A priori això hauria de ser una qüestió raonable. Lògica. Però hi ha altres lògiques. Per una qüestió d’organització de servei i especialment a Urgències, més d’una setmana hi havia professionals que superaven les 60 hores. Alhora, també molts professionals preferien per raons personals i familiars, fer setmanes exhaustives per poder-ne tenir d’altres de totalment alliberades. Caldrà buscar altres fórmules d’organització per complir amb els compromisos assolits per l’Estat. Però això és només un dels apunts no tan positius segons com es miri.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
Però si es va a cercar allò que es destaca en l’exposició de motius del conveni col·lectiu que hauria d’estar en aplicació fins al 2030 si no hi ha cap denúncia prèvia -que no es preveu pas, perquè el del 2022 va estar sempre amb una espasa de Dàmocles al damunt però mai ningú no el va qüestionar formalment-, són tres els grans aspectes que s’hi destaquen. “Destaca en aquest conveni col·lectiu que es recupera la direcció per objectius (DPOs) , que va ser suprimida per la Llei 2/2012, del 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal, i que estant suprimida va quedar fora de l’abast de negociació del conveni col·lectiu de l’any del 2022, i fins i tot s’incrementa la seva retribució.”
En aquest sentit, i més enllà de les concrecions i avaluacions que s’imposen i s’estableixen en un dels annexos del conveni, hi ha com tres claus de pas de mínim que s’han d’assolir per poder tenir dret a ser avaluat per a l’obtenció de la prima no consolidable. S’ha d’haver treballat més de la meitat de l’any -els dies laborables que pertoqui, s’entén-, s’han d’haver fet les formacions de caràcter obligatori tals com les relatives a ciberseguretat o prevenció laboral, i s’ha d’haver fitxat de forma adequada. Si no es compleixen aquests primers tres requisits no es pot accedir a l’avaluació.
Més coses que diu l’exposició de motiu del conveni: “Així mateix, s’han assolit millores pel que fa a la conciliació familiar de les persones treballadores mitjançant la introducció de la jornada intensiva d’aplicació progressiva, així com un ajust dels diferents conceptes retributius que integren l’estructura salarial del SAAS, amb un especial esforç per a la millora d’aquelles categories salarials més pròximes al salari mínim interprofessional.” Ja s’ha apuntat en aquest sentit algun dels elements citats ara, com la reducció de la jornada laboral.
El pla de carrera permet una ràpida homologació dels professionals que arribats d’altres organismes vulguin integrar-se al gestor sanitari andorrà. I es permet o es possibilita que puguin arribar a percebre fins a un 20 i un 30% de l’establert per a la categoria laboral concernida
I quant als aspectes retributius, certament, l’actualització dels salaris més baixos està sent molt ben rebut. I també hi ha altres conceptes remuneradors que s’incrementen en una decisió del tot celebrada. Així per exemple, es milloren sensiblement, per exemple, els plusos relatius als dies festius treballats o als caps de setmana. I un aspecte molt valorat també és la millora molt notable en aquest cas del preu de la guàrdia localitzable, que passa d’una quantitat ridícula a ser un 75% del preu de l’hora ordinària base en funció de la categoria laboral de cada professional que estigui activat.
Un altre aspecte que es ressalta en la introducció del conveni és el fet que “tenint en compte la tessitura actual en la que ens trobem de manca de facultatius, s’han implementat canvis per afavorir la captació de talent i la competitivitat respecte altres institucions sanitàries de l’entorn, per poder garantir la qualitat dels serveis assistencials que el SAAS presta a la població del Principat d’Andorra”. D’aquesta manera, el pla de carrera permet una ràpida homologació dels professionals que arribats d’altres organismes vulguin integrar-se al gestor sanitari andorrà. I es permet o es possibilita que puguin arribar a percebre fins a un 20 i un 30% de l’establert per a la categoria laboral concernida.
I un altre dels aspectes que també es ressalta de forma important és el del pla de pensions. I tot el catàleg d’accions socials, que així es denomina al capítol XI del conveni -assegurança, servei de menjador, premi per serveis prestats, prejubilació parcial avançada… Però especialment el pla de pensions. Diu l’article 61 del conveni: “El SAAS realitzarà les gestions oportunes per a que en els millors terminis pugui adherir-se al pla de pensions de la funció pública. Aquest pla de pensions serà de subscripció voluntària per totes les persones treballadores assalariades amb contracte indefinit.”
I segueix dient que “l’import ordinari a aportar, tant pel SAAS com per cada partícip en la mateixa quantia, serà l’1%, el 2%, o el 3% dels conceptes salarials que configurin la nòmina a l’efecte de declaració a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, a aplicar sobre el salari brut. L’aportació del partícip es materialitza mitjançant la deducció, per part del SAAS de l’import corresponent del seu salari brut”. En fi, que malgrat que pogués haver estat més ambiciós com defensen els representants de l’USdA, el conveni té un suport molt majoritari. I la reunió d’aquest vespre ha acabat amb una tancada i sentida ovació.