Sobre la recepta electrònica, Mas explica que “és un projecte prioritari del ministeri de Salut que representarà un avenç molt rellevant en qualitat i seguretat de l’assistència sanitària. No obstant això, és un projecte complex, que requereix la implicació i coordinació de diferents equips i col·lectius”, i cita els equips tècnics del ministeri, el SAAS, la CASS i professionals mèdics i farmacèutics. “També requereix la integració de diferents aplicacions informàtiques com són la història clínica compartida (HCCA), els sistemes informàtics de cada farmàcia i els sistemes de facturació a la CASS. A més, la fortalesa d’Andorra de disposar de medicaments de dos països (França i Espanya) fa que la implementació del projecte sigui més complexa.”
A partir d’aquí, la titular ministerial explica que el projecte s’estructura en tres fases. Per començar, es crea “una base de dades de medicaments única que inclogui els medicaments espanyols i francesos amb les particularitats del sistema andorrà (inclou tots els medicaments disponibles i el seu preu)”. Aquesta fase ja està molt avançada i es preveu que es finalitzi durant la tardor. Però ja va tard, això no ho diu òbviament la ministra, respecte de les previsions inicials.
La segona fase és la prescripció per part dels professionals mèdics a través de l’HCCA, en un format específic, que pugui arribar electrònicament a les farmàcies. “Aquesta fase és altament complexa, s’ha començat a treballar de manera paral·lela a la fase anterior amb el Col·legi de Metges, i es preveu que pugui iniciar-se de manera generalitzada a finals del 2023.” Per últim caldrà afrontar la “integració de les aplicacions de les oficines de farmàcia per rebre la recepta des de l’HCCA i fer la facturació a la CASS”. Aquesta darrera fase s’ha començat a treballar amb el Col·legi de Farmacèutics, “tot i que és més difícil de calendaritzar, ja que requereix avaluar el funcionament de les fases anteriors, resoldre les disfuncions i adaptar les aplicacions informàtiques”. Es preveu que estigui disponible durant el 2024.
TERCER PAGADOR
Sobre el tercer pagador, Mas repassa, per exemples, les encomanes rebudes del Consell General. I esmenta també la programació, per dir-ho així, que es va anar fent. I des d’aquest punt de vista recorda que “en una primera fase es va prioritzar l’ampliació del règim de tercer pagador per al col·lectiu de la gent gran, tenint en compte el nivell de vulnerabilitat que presenta i l’ampli ús que fa dels recursos sanitaris, i es va posar en funcionament en data 1 d’octubre del 2022”. D’aquesta primera fase, recorda la ministra, es va haver d’excloure la prestació farmacèutica i la prestació odontològica, en requerir unes adaptacions tecnològiques i operatives que no podien estar disponibles en la data d’aprovació del decret.
En una segona fase, en data 2 de gener del 2023, es va posar en funcionament l’ampliació del règim de tercer pagador per a les persones amb discapacitat, i es va incorporar la prestació odontològica en la relació de prestacions que gaudien d’aquest règim. En la resposta a Montaner, Helena Mas recorda que “pròximament entrarà en vigor l’ampliació del règim de tercer pagador en la prestació farmacèutica per a les persones majors de 65 anys (18 de setembre) i per a les persones amb discapacitat (18 de novembre).”
I a partir d’aquí, per dir-ho d’alguna manera, queda tot relativament obert. Perquè serà “una vegada s’hagi implementat el règim de tercer pagador per als actes diagnòstics, mèdics, odontològics i farmacèutics en el col·lectiu de gent gran i de persones amb discapacitat, que es durà a terme una anàlisi del funcionament i de l’impacte de la mesura”. A partir del resultat d’aquesta anàlisi “es valorarà l’ampliació d’aquest règim a tots els usuaris del sistema sanitari públic”. Sense que hi hagi cap data ara mateix, aparentment, sobre la taula.
Comentaris