"Em van extirpar el pit dret, va ser dur" així explica la Betina una part del procés de tractament que va rebre al diagnosticar-li càncer de mama. Ella va fer front a dues lluites, sobreviure a la malaltia, i acceptar el seu cos després dels canvis derivats dels tractaments. En molts casos, quan es diagnostica un càncer de mama, les pacients han de sotmetre's a una mastectomia i que sovint implica la pèrdua d'una o ambdues mames. Segons la psicooncòloga, Laura Medina, les pacients poden afrontar-ho amb sentiments ambivalents, per un costat amb alegria pel fet que han tret el perill, però per altra, tristesa, perquè han de renunciar al seu cos que tenien fins aleshores. La pròpia imatge queda afectada pels efectes secundaris de les teràpies i la medicació, tot i que cada dona viurà els canvis físics que pateix en funció de la seva relació amb el seu cos i la seva sexualitat.
"Em trobava una mica buida en una meitat del meu cos" confessa la Betina, que va decidir fer-se una reconstrucció del pit, assegura que ella ho necessitava per la seva pròpia imatge. Val a dir que no només per un factor estètic sinó també per un factor físic, les dones decideixen fer-se una reconstrucció segons explica la psicooncòloga, sobretot per equilibrar el cos i evitar com ara dolors d'esquena.
I, un cop feta la reconstrucció del pit, la Betina va decidir posar el colofó al seu procés de curació, va fer-se un tatuatge del mugró, que va contribuir a recuperar l'autoestima, perquè afirma que "em miro i em veig molt bé, m'ha donat una altra qualitat de vida", i afegeix que no volia cap tatuatge, però quan al mes de maig li van dir que s'havien complert deu anys del tractament, que ja no li calia anar cada sis mesos a fer revisions i que no calia continuar amb la medicació "vaig decidir-fer-me'l". La decisió de tatuar-se li ha permès tancar simbòlicament una etapa.
Comentaris (1)