Tot plegat són observacions del ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, i el biotecnòleg i un dels dissenyadors del cribratge Joel López en realitzar una primera valoració dels resultats de la primera fase dels tests. Tots dos han agraït l’alta participació i han demanat que els ciutadans continuïn acudint de manera tan massiva als laboratoris mòbils en la segona tongada de les proves, que en el cas dels sanitaris i, en part, en alguns membres dels cossos uniformats ja s’ha iniciat. Aquest cap de setmana, els voluntaris dels ‘stop labs’ i els seus familiars també seran sotmesos a la segona volta del cribratge.
Martínez Benazet i López han exposat algunes de les dades extretes d’aquests primers resultats, encara que el biotecnòleg ha recordat que “la ciència el que necessita és temps i no estem tenint temps” perquè s’adopten decisions a marxes forçades. No obstant, de les xifres exposades quedaria clar que nou de cada deu ciutadans que s’han sotmès al cribratge massiu d’anticossos no han entrat en cap contacte amb el coronavirus. Així ho indiquen els resultats preliminars de la primera fase dels tests, als quals s’han enfrontat 69.661 persones. D’aquestes, només 2.397 han generat anticossos, encara que 4.192 més haurien entrat en contacte amb la malaltia ja que han donat positiu d’immunoglobulines del tipus M.
El biotecnòleg Joel López assegura que els tests usats "són la millor eina" i que el seu funcionament "és irreprotxable"
Tant el ministre com el científic que ha comparegut amb ell aquest divendres han destacat que s’està veient que no sempre es generen anticossos, alhora que les IgM perduren en l’organisme més del que es podia pensar, fins a 60 dies en alguns casos. Tots aquests elements cal, però, segons Martínez Benazet i López anar-los avaluant. I no serà fins després del segon cribratge que es tindran situacions més clares, com per exemple l’evolució dels contagis, alhora que amb els dos tests, ha remarcat el ministre, se suprimeix el període finestra en què la malaltia no es mostra. Els dos compareixents han mostrat la seva sorpresa per l’alta incidència d’IgM positives i també han explicitat que els sanitaris, com era de preveure, en estar més exposats al virus, han resultat més afectats.
Arran dels tests, els metges referents han indicat fins a 5.000 PCR de les quals hores d’ara se n’han realitzat 872. S’han obtingut ja 722 resultats dels quals sols 38 han estat positius. De moment, aquests positius nous no s’inclouen en els valors de referència diària que ofereix el Govern. El titular ministerial ha assegurat que no s’inclou al global per no alterar les corbes epidemiològiques. Però això pot resultar una mena de falsejament de les dades, atès que d’incorporar 38 casos de cop la incidència de la malaltia i la voluntat de mostrar un país ‘Covid free’ no serien massa compatibles.
Joel López, amb un punt d’altivesa accentuat, ha defensat molt molt el cribratge i el test Livzon que s’usa. “Aquest test és la millor eina”, “irreprotxable el funcionament que està tenint”, “tot test té falsos negatius i falsos positius”, “s’ha escollit la millor tècnica, la millor eina”, ha dit entre altres coses un dels dissenyadors de l’operativa que quan finalitzi ha de servir per passar del confinament massiu al confinament selectiu d’aquelles persones que estiguin malaltes o que siguin vector de contagi. Això ho ha remarcat Martínez Benazet que alhora ha remarcat la necessitat de passar a una nova normalitat en la qual caldrà prendre mesures, extremar les precaucions, dur mascareta i rentar-se molt les mans sense necessitat d’haver d’anar amb guants.
Immunitat i noves oportunitats
López ha estat qui ha assegurat que amb la taxa tan baixa d’immunitat no és viable el passaport o certificat. Per tant, cal anar cap a un altre model que el titular de Salut ha traçat amb tres grans apunts: seguiment de les mesures de protecció, gran capacitat de diagnòstic amb equipaments com els de Grífols; i gran capacitat per fer estudis epidemiològics. I com tots dos han coincidit en afirmar, tot porta a implantar una eina tecnològica que es demanarà que voluntàriament la ciutadania usi i poder disposar al país de “bones empreses de biotecnologia i perquè no un bon laboratori”.
De fet, tot plegat és un escenari que ja fa setmanes que s’està traçant i que la realització del cribratge massiu havia de ser l’excusa o la confirmació de la resta. Joel López ha explicat que s’està treballant amb l’aplicació mòbil. “Estem en una fase de proves” per tal de fer compatible la finalitat epidemiològica o de control de la malaltia amb la usabilitat de l’app, per tal que no ‘fongui’ les bateries dels mòbils en poques hores.
Martínez Benazet manté que “el futur passa per obrir nous mercats, noves oportunitats” i obre les portes a "bones empreses de biotecnologia"
Hauria de ser una eina que cada cop que estiguéssim a prop d’una persona malalta que també fos usuària de l’aplicació ens avisés per tal d’adoptar, si escaigués, mesures profilàctiques. Un “protector que preservi la teva salut i la salut dels demés”, ha dit el biotecnòleg. Ha de ser una eina “que sigui útil també si viatgem i per aquelles persones que ens visitin”, ha remarcat Martínez Benazet, que ha tornat a destacar que al Principat s’està duent “una lluita contra el Covid una mica diferent”, tot remarcant novament el caràcter voluntari de tot plegat
El ministre i el tècnic també han coincidit amb el tema del laboratori. Per a Joel López, l’screening “fa posar de manifest que hem d’estar molt equipats” per combatre el coronavirus. Que cal “un nou model de coneixement”. D’aquí que un grup de científics ha llançat la idea de continuar fent cribratges i de fer-ho en el marc d’alguna institució que pugui generar coneixement. La idea del laboratori s’hauria posat sobre la taula de discussió política per tal que s’adoptin les decisions que es considerin escaients. “El futur passa per obrir nous mercats, noves oportunitats”, ha dit el ministre de Salut tot avalant la necessitat de tenir, s’ha dit, “bones empreses de biotecnologia i perquè no un laboratori”.
Comentaris (10)