A diferència del coronavirus, l’hantavirus és una malaltia de la qual es té molta informació i se sap que es transmet pels rosegadors als humans des de fa molts anys. “És un virus que infecta humans des de fa moltes dècades”, ha manifestat, explicant que a Sud-amèrica hi ha uns 100 casos al Brasil per any, i entre Xile i Argentina uns 120, i als Estats Units i Canadà uns 30 casos l’any.
A l’altra banda del món, però, el virus agafa una forma diferent i, malgrat que es reporten més contagis (unes 20.000 persones a l’any a la Xina i Rússia i unes 3.000 a Europa). “Infecta a més gent, però és menys agressiu”, ha apuntat.
Assegura que la taxa d’infectivitat se situa en 1 o per sota d’1, el que fa que hi hagi petits brots, però que s’acaben extingint
Un altre dels punts a tenir en compte és la taxa de reproducció del virus, és a dir, la infectivitat. En el cas de l’hantavirus, Benazet ha explicat que, més enllà del primer contacte estret amb un contagiat -el nucli familiar-, la taxa d’infectivitat se situa en 1 o per sota d’1, la qual cosa fa que hi hagi petits brots, però que s’acaben extingint en no massa temps.
Això sí, també ha apuntat que hi ha un factor una mica preocupant que és la letalitat de l’hantavirus, que és molt més elevada a la de la Covid. De fet, a Amèrica se situa entre el 30% i el 45% de les persones infectades, mentre que a Europa se situen entre l’1% i el 12% en determinades localitats, ha explicat Benazet.
També ha apuntat que el que preocupa el factor de la mobilitat de les persones i el fet que en el creuer on hi ha hagut el brot hi hagués persones de diferents llocs del món. “El que ens ha de preocupar és la forma de mobilitat actual davant d’un virus que tenim una fragilitat important”, ha dit. En tot cas, ha volgut traslladar “tranquil·litat absoluta”, però també preocupació per la mobilitat de les persones, que poden estendre el virus arreu.
Comentaris (2)